El text tracta sobre una investigació realitzada a Catalunya que avalua les capacitats dels estudiants de secundària per interpretar i contrarestar discursos d’odi que poden rebre en el dia a dia de les xarxes socials. Arran de la propagació de la COVID-19, es va observar un notable augment del ciberassetjament i els discursos d'odi cap a persones asiàtiques a escala mundial. Aquest fenomen no és aïllat i coincideix amb l'increment dels discursos d'odi envers diversos grups i ideologies a les xarxes socials i mitjans digitals que posen en dubte valors democràtics fonamentals.
La investigació explora les capacitats dels estudiants per interpretar i combatre aquests discursos en mitjans digitals. Els relats, les actituds i els crims de l'odi tenen lloc en diversos entorns, i els discursos d'odi estan augmentant en un context on també ho fan els moviments d'extrema dreta, els relats populistes i euroescèptics, i el clima de rebuig i odi cap a grups minoritaris i immigrants. Un d'aquests entorns és el digital, on el contingut discriminatori és cada vegada més comú i àmpliament compartit en plataformes com Facebook, YouTube i Twitter.
L'educació juga un paper fonamental en la lluita contra els discursos d'odi, i se centra en l'alfabetització mediàtica i informacional, l'educació cívica i la ciutadania digital, i habilitats crítiques
La investigació s’interpreta a partir de les respostes dels alumnes a un qüestionari. En aquest han d’avaluar si els comentaris en una conversa de xarxes socials es tracten d’un relat d’odi, si hi participarien en el debat i si hi participessin, com ho farien.
Les conclusions a les quals arriba l’estudi són optimistes pel que fa a rebuig dels discursos d’odi esmentats en les converses, però una minoria dels estudiants mostra una actitud d'alerta davant de les dinàmiques i informacions en els debats a les xarxes socials. Més de la meitat de l'alumnat pot identificar el relat d'odi, però és preocupant que alguns no l'identifiquin o el relativitzin. Pel que fa a l'acció social, la majoria no participaria en el debat per refutar el relat d'odi. I per últim, s’observa una diferència pel que fa al gènere a l’hora de participar en aquestes discussions i en el tipus de relat que s’utilitza.
Fragments destacables de la lectura:
Una educación que permita generar contra-relatos del odio debería estructurarse sobre: 1)la alfabetización o la literacidad mediática y de la información; 2)la educación para la ciudadanía y la ciudadanía digital; 3)las habilidades críticas.
Parece que identificar los discursos del odio no conlleva ni capacidad ni voluntad para proponer contrarrelatos, y se detecta una minoría significativa y preocupante que defiende posiciones extremistas de manera acrítica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada