Paraules claus:
Educació literària, hàbits lectors, club de lectura, docents en formació, freqüència lectora.
Síntesi:
L’article comença exposant el percentatge elevat de persones no lectores a Espanya, ja que aquestes dades, són l’inici del projecte. L’autora comenta que aquest percentatge és tan elevat a causa de la falta d’eficàcia en els processos de foment i consolidació de la lectura i, que les noves formes d’oci més digitalitzades, fan que el món de la lectura estigui ple de nous reptes, ja que aquest ha d’anar trobant al seu lloc dins de la societat canviant.
El projecte presentat és el “Petiscando libros”, el qual va enfocat als mestres en formació d’una universitat de Galícia, que a través de l’organització i participació en un club de lectura, volia fomentar la lectura basada en l’aprenentatge dialògic. Els resultats del club de lectura, van ser posats a disposició de la societat, a través d’un blog on els alumnes escrivien les recomanacions, l’anàlisi dels llibres i les properes a través d’obres literàries infantils.
La tria de fomentar la lectura mitjançant un club de lectura no és una casualitat, sinó una tria conscient, ja que es tracta d’una estratègia creativa de promoció de la lectura a través de processos de reflexió, interacció i construcció de significats personals i socials. Amb aquest es crea un ambient que promou l’interès per establir relacions interpersonals. Alhora també ensenya a expressar i defensar les pròpies idees i a escoltar i valorar les opinions dels altres, ajudant en els participants a augmentar la seva confiança i a revisar-se a ells mateixos, a les relacions amb l’entorn i als altres.
Revisant la literatura, ens adonem de la importància de la mediació lectora, on el rol del docent és de model lector, ja que ha de ser el pont entre els llibres i els lectors, fomentant i facilitant el diàleg entre aquests. Aquesta mediació lectora depèn de la interiorització d’hàbits lectors i de la pràctica habitual de la lectura com a activitat vinculada en els temps d’oci. Per tant, és necessari treballar de manera explícita l’autoconcepte lector dels futurs docents, entès com el conjunt de coneixements, actituds i percepcions que cada persona té d’ella mateixa respecte a la lectura, per poder garantir l’èxit de la mediació lectora en el context escolar, per tal de crear vincles afectius duradors entre la infància i la lectura. Així doncs, l’escola ha de crear uns entorns lectors que reforcin la dimensió emocional de la lectura, en oferir la possibilitat que aquesta sigui una pràctica íntima i individual i sigui compartida en un ambient social positiu i enriquidor des del punt de vista de la significació de l’aprenentatge. Aquests entorns han de desenvolupar habilitats, competències lectores i promoure la creació d’una cultura lectora.
Els resultats del projecte, van ser molt positius, fet que podem corroborar amb les respostes de les enquestes, on els alumnes van expressar que havia estat molt enriquidor per a la seva formació. El rol del docent va ser molt ben valorat i van expressar que havien gaudit del projecte i de les tasques proposades. Alhora abans de la lectura, l’alumnat tenia molt poca freqüència lectora i una autopercepció lectora regular o indiferent, a causa de les relacions negatives amb la lectura a l’escola i les positives gràcies a la família, les amistats i la iniciativa personal. Després del projecte, els participants van considerar que havia millorat la seva relació amb la lectura, el gaudi i que la iniciativa havia enriquit la seva formació com a mediadors de la lectura, gràcies al fet que havien pogut descobrir moltes obres, adquirir noves habilitats i augmentar la capacitat i el gaudi de la lectura dialògica.
Amb tot això, els participants de la iniciativa corroboren els resultats de la situació d’Espanya comentada a l’inici i es mostren motivats com a docents a ser bons mediadors lectors i a canviar els seus hàbits lectors quan siguin docents, gràcies a l’alt nivell de gaudi experimentat durant la implementació del projecte. Alhora, els resultats mostren una motivació intrínseca cap al desenvolupament òptim de la seva tasca per apropar la lectura als infants i a la necessitat de canvi perquè l’escola no sigui un agent que generi mala relació amb la lectura.
L’article es conclou amb una futura línia d’investigació, per tal de prendre consciència de quines pràctiques ens porten a tenir aquesta mala relació amb la lectura en els entorns educatius.
Cites:
“La falta de consideración y actuación sobre esta realidad conlleva el mantenimiento de una situación que presenta nuevos retos cada día, debido a una sociedad tendente a lo digital donde la lectura debe encontrar su lugar al lado de otras formas de ocio exitosas entre los más jóvenes como el cine o los videojuegos, que interactúan y se resignifican continuamente en el nuevo entorno transmedia.”
“La lectura es concebida como una herramienta básica para el desarrollo de la personalidad, un instrumento privilegiado para la socialización y un elemento esencial para la convivencia democrática, que promueve la capacidad crítica y la adquisición de nuevas habilidades y conocimientos.”
“Por lo tanto, las prácticas que siguen esta línea de actuación promueven la creación de entornos lectores que refuerzan la dimensión emocional de la lectura, al ofrecer la posibilidad de que una práctica intima e individual sea compartida en un ambiente social positivo y enriquecedor desde el punto de vista de la significación del aprendizaje.”
Preguntes per a l’autor:
- Quines creus que són les pràctiques que generen una mala relació amb la lectura des de l’escola?
- Quines és l’acompanyament que s’hauria de fer perquè la gent llegís en el seu temps lliure per gaudir?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada