Paraules clau:
Aprenentatge, lectura, escriptura, aprenentatge interrelacionat, entorn.
Síntesi:
L’article s’estructura en 10 subapartats els quals corresponen amb les 10 idees claus pels primers passos de la lectura i l’escriptura. En aquesta síntesi anirem desglossant-les.
La primera idea clau és conviure amb un món lletrat, ja que tant l’escriptura com la lectura són activitats comunicatives que estan inserides en un entorn social que els hi dona sentit. D’aquesta manera, els infants han de conviure amb adults que freqüentin la lectura i l’escriptura per poder descobrir i valors els significats autèntics de llegir i escriure. Per tant, s’ha de potenciar un entorn ric d’experiències de lectura i escriptura amb una varietat de situacions quotidianes que es resolguin mitjançant l’escriptura i la lectura. Continuant amb aquesta línia, el joc simbòlic ens ofereix una diversitat de situacions que si han vist als adults llegir i escriure, quan juguin ho imitaran, sempre que es facilitin els instruments adequats.
La segona idea clau és facilitar aprenentatges interrelacionats, atès que aprendre a llegir i escriure són aprenentatges complexos, en els quals s’han de combinar estratègies per desxifrar el text i reconèixer-lo amb procediments d’alt nivell cognitiu i considerar la situació comunicativa tenint en compte molts aspectes diversos. Per tant, s’ha d’ensenyar en el context d’un acte lector o escriptor i no de manera fragmentada, ja que d’aquesta manera sorgeixen reflexions sobre el funcionament de la llengua i poden aprendre coneixements referits al codi, al text, al discurs i utilitzar-los estratègicament.
Llegir en veu alta pels neolectors és la tercera idea clau, que ens exposa que el fet que els infants escoltin textos llegits pels lectors experts té una influència decisiva en el desenvolupament de la lectura i permet treballar la comprensió abans de saber llegir. És la millor manera d’interessar i donar la benvinguda a la comunitat de lectors. Alhora escriure conjuntament també és molt beneficiós perquè experts i aprenents tenen la possibilitat d’assistir al procés complet de producció d’un text. Aquest s’ha de fer parlant del que s’ha de fer, per tal de fer visible el que sembla automàtic i prendre consciència del procés.
Sovint veiem l’aprenentatge de la llengua escrita i oral com a aprenentatges diferenciats, però una altra de les idees claus és que s’ha de tenir en compte les relacions entre llengua oral i llengua escrita, perquè no és imprescindible el perfeccionament de la llengua oral per iniciar-se a la llengua escrita. D’aquesta manera, s’han de considerar les relacions entre aquestes des dels inicis, i l’aprenent ha d’entendre que els signes escrits no representen els objectes com si fossin dibuixos, sinó que representen la cadena de sons que pronunciem per anomenar l’objecte, tot i que a vegades no coincideix amb l’oralitat.
En aquest procés d’aprenentatge s’ha d’animar a l’infant a experimentar llegint i escrivint per experimentar amb els coneixements que disposa i que prengui la iniciativa, convidant-lo a provar-ho, tot i que digui que no en sap. Perquè en la construcció d’aquests coneixements, és necessari implicar-se, trobar-se amb contradiccions i formular preguntes.
Alhora s’ha de considerar el valor del temps i de l’espera, ja que es requereix temps per desenvolupar aquest procés d’aprenentatge i s’ha de fomentar el gust per formular preguntes de manera autònoma. També hem de valorar més els encerts que els errors valorant de manera molt ajustada els encerts, reconeixent i anomenant el que l’infant ha fet bé per prendre consciència del seu aprenentatge i es formi un autoconcepte ajustat de si mateix.
Per ensenyar a llegir i escriure, s’ha d’utilitzar materials del medi, ja que són els que tenen al seu entorn i entren amb tipologies variades. D’aquesta manera, poden observar tres usos de la llengua escrita: per resoldre qüestions de la vida quotidiana, per accedir a la informació i a formes superiors de pensament i per apreciar el valor estètic i literari.
Finalment, l’última idea clau que trobem a l’article és que s’ha de parlar de la lectura i de l’escriptura, per tal d’afavorir que els infants explicitin els seus coneixements i estratègies i els comparteixin amb els altres per progressar. Per tant, són imprescindibles les situacions de lectura i escriptura col·laboratives i parlar de llibres, notícies i lletres de manera habitual a les converses informals i estructurades per valorar i apreciar l’aprenentatge.
Cites:
“Conviene destacar el potencial inacabable de situaciones diversas que ofrece el juego simbólico propio de esas edades. Si los más pequeños han visto a los adultos usar la lectura y la escritura, cuando jueguen a papás y a mamás también querrán escribir la lista de la compra, leer el periódico sentados en el sofá, consultar la guía telefónica, leer el menú del restaurante o mirar una revista en el consultorio médico.”
“Los niños, gracias al contacto con los textos escritos que les brindan los adultos que leen para ellos entablan lazos afectivos y construyen experiencias positivas de lectura.”
“Muchas veces los adultos nos precipitamos dando las respuestas a todo sin dejar tiempo a que los niños investiguen, comparen, discutan, ensayen, haciéndoles totalmente dependientes de nuestras explicaciones, nuestros recursos y nuestras lecturas. Hay que fomentar el gusto para formularse preguntas, indagar, comparar y discutir de manera autónoma y para ello hay que dejar tiempo.”
Pregunta per l’autor:
Com es pot afavorir el context lector i escriptor dels infants que no tenen un context familiar on vegin que els adults llegeixen i escriuen?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada