Lectura_A6 Castillo-Sánchez et al. (2022)

Aquest estudi sorgeix d'un projecte de recerca centrat en l'anàlisi dels materials didàctics (MD) utilitzats en l'ensenyança de la llengua i la cultura maputxe a Xile. Aquesta llengua és una llengua indígena parlada pel poble maputxe a Xile i Argentina. L'objectiu del projecte és analitzar els materials didàctics usats en diversos contextos educatius formals i no formals per facilitar l'aprenentatge d'aquesta llengua.

Els MD estan vinculats al Programa d'Educació Intercultural Bilingüe (PEIB), que estableix l'ensenyament obligatori d'aquestes llengües en determinats contextos educatius. Els estudis previs han destacat la necessitat de millorar la disponibilitat i la pertinència dels materials, ja que actualment es detecta una manca de coneixement sistematitzat sobre els fonaments, usos i impacte d'aquests materials en els processos d'aprenentatge de la llengua.

L'estudi fa servir una metodologia qualitativa, basant-se en un enfocament de casos múltiples amb entrevistes semiestructurades i anàlisi de contingut. Es destaca la coexistència de diversitat d'orígens i autoria dels MD, amb una participació explícita de tercers en la seva elaboració.

Pel que fa als resultats, es posa de manifest la connexió dels MD amb la realitat immediata dels estudiants i es destaca la importància d'incorporar elements territorials per aprofundir en la connexió entre l'aprenentatge escolar i el territori. També es posa de manifest la falta de distinció entre material i recurs educatiu, així com la participació dels estudiants com a coproductors dels materials.

L'estudi conclou que la producció de MD per a l'ensenyament del maputxe implica diversos aspectes que no han estat abordats prèviament per les polítiques públiques i la investigació educativa, i destaca la necessitat de revisar i analitzar aquests aspectes en diversos contextos i espais.

 

Lectura_A5 Casals (2011)

 

El text destaca la importància de les habilitats comunicatives orals i musicals com a part integral de l'educació. L'autor argumenta que la competència en expressió oral no només inclou aspectes lingüístics com la gramàtica i la fonètica, sinó també elements musicals, corporals i socials. S'explora la pràctica de la glosa, una forma d'improvisació musical i poètica, com a activitat comunicativa que fomenta la participació, l'expressió i la cohesió grupal.

El projecte Corrandescola, implementat a les escoles primàries, sorgeix per millorar la participació dels estudiants en la cançó tradicional catalana a través de la glosa. Es destaca la importància de la glosa com a activitat multidimensional que millora l'expressió oral, la poesia, les habilitats escèniques i les relacions socials. Es destaca que aquesta pràctica va més enllà de la música, afectant positivament altres àrees de desenvolupament personal i social.

S'insisteix en la idea que la glosa no és només una forma d'entreteniment, sinó una activitat comunicativa completa que s'adapta a diverses intencions. La iniciativa Corrandescola es presenta com una oportunitat per afavorir la participació comunitària, on tothom pot ser solista o públic, fomentant la interacció i la comunicació en un espai col·lectiu.

El text també ressalta la importància de l'aprenentatge lingüístic a través de la glosa. Es destaca que aquesta pràctica contribueix a millorar l'aprenentatge oral de la llengua catalana en diferents dimensions: contextual, textual i lingüística. S'argumenta que la glosa proporciona una experiència emocionalment estimulant que estableix vincles positius entre els estudiants i la llengua.

Finalment, el text aborda els reptes educatius i destaca la importància de la coordinació entre diferents àrees curriculars, la diversificació dels usos lingüístics, la inclusió i la significació. S'afirma que l'aspecte comunicatiu i social de la llengua és fonamental en un currículum competencial i se subratlla la centralitat de la llengua i la música com a eines per a la comunicació a l'escola i a la societat.

Lectura_A4 López Yllera (2020)

 L'article "Por un lenguaje inclusivo, la nueva senda de la RAE" destaca la importància del llenguatge inclusiu en la lluita per la igualtat de gènere, especialment en el context actual del feminisme i la violència de gènere. L'autora, col·laboradora d'Amnistia Internacional, subratlla que la violència sexual afecta de manera desproporcionada les dones, incloent-hi l'àmbit esportiu.

L'article argumenta que el llenguatge té un paper simbòlic crucial en la construcció de la discriminació i violència cap a les dones. Destaca el llenguatge i la cultura que invisibilitzen les dones com a subjectes polítics, negant-los els seus drets. Es planteja la pregunta sobre el rol del llenguatge inclusiu en la lluita per la igualtat.

Es destaca el canvi en la postura del govern espanyol sobre el llenguatge inclusiu, com es va evidenciar en l'ús del terme "Ministros y Ministras". Aquest canvi va coincidir amb un informe de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) que aborda la pertinència d'introduir el llenguatge inclusiu a la Constitució espanyola.

Les conclusions de l'informe de la RAE subratllen la correcció gramatical del desdoblament de gènere i la menció explícita del femení. També destaquen casos excepcionals com els vocatius, on és quasi obligatori incloure la menció femenina. L'article emfatitza que el progrés cap a una posició més inclusiva és una qüestió política, no jurídica ni lingüística.

Malgrat que alguns mitjans han interpretat l'informe de la RAE com un rebuig al llenguatge inclusiu, l'autora veu una oportunitat d'aliança amb la institució. Afegeix que la societat és responsable de marcar el seu propi rumb, i la RAE contribueix (de manera intencionada o no) al debat i empoderament ciutadà.

L'article conclou afirmant que és responsabilitat de tots continuar la lluita contra el masclisme, incloent-hi l'aspecte lingüístic. Es recorda que Amnistia Internacional defensa un "deure ser" inclusiu i igualitari, amb la consciència que el llenguatge pot canviar, però no ho farà automàticament.

Lectura_A3 Junyent (2021)

 L'obra "Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou" coordina la lingüista i professora M. Carme Junyent, recollint les aportacions d'una setantena de dones dedicades a la lingüística des de diverses àrees com l'ensenyament, la traducció, la correcció o l'administració. El llibre, publicat per Eumo, s'ha convertit en un èxit de vendes en català. La iniciativa va néixer d'una convocatòria a professionals de la llengua per debatre sobre l'ús del llenguatge inclusiu o no sexista, amb l'objectiu de demostrar que moltes dones consideren que ja n'hi ha prou amb les pràctiques lingüístiques actuals.

Junyent destaca la polèmica entorn del títol del llibre i explica que la resposta va superar les seves expectatives, amb la participació de més de seixanta dones. Tot i això, també revela que hi va haver més de trenta renúncies, cosa que la preocupa especialment perquè algunes de les veus que van declinar participar estan vinculades a institucions.

En el llibre, es detalla com les institucions i la classe política han adoptat el llenguatge no sexista en les seves comunicacions, però Junyent critica aquesta pràctica argumentant que la llengua inclusiva, en realitat, discrimina. Afirma que l'ús del femení quan es parla de ciutadans exclou les ciutadanes del conjunt. A més, destaca que la llengua inclusiva fomenta el binarisme i critica l'ús del terme "totis" per reconèixer les persones no binàries, considerant-ho més una imposició elitista que una necessitat del col·lectiu LGBTI+.

La lingüista també subratlla que el llenguatge inclusiu pot afectar negativament la percepció de les dones en diversos àmbits, com la política o l'acadèmia. Es mostra escèptica sobre la idea que canviar la llengua canviï el món i destaca que el debat sobre la llengua inclusiva amaga una altra qüestió més important, que és l'anàlisi del discurs i la relació entre discurs i poder.

El llibre també destaca les directrius per fer més inclusiva la llengua i visibilitzar les dones que van començar a la dècada dels setanta del segle XX. Junyent expressa la seva preocupació afirmant que, en general, la situació de la dona és pitjor ara que aleshores, i critica els fonaments que han portat fins a l'actualitat, assegurant que ser dona avui és més difícil que quan ella era jove. L'obra presenta opinions diverses de diferents professionals, com la professora Neus Nogué Serrano, la traductora Dolors Udina, la responsable lingüística de l'ARA Maria Rodríguez Mariné, la lingüista Laia Cutillas Alberich, i la filòloga Míriam Martín Lloret.

Lectura_A2 Paladines (2023)

 Aquest text destaca els Booktubers com a comunitat en línia influent, amb joves lectors que comparteixen ressenyes en format vídeo a YouTube. Aquest fenomen global ha deslocalitzat la pràctica literària de l'entorn escolar i ha creat un cànon literari propi basat en les recomanacions entre iguals.

Els Booktubers utilitzen les ressenyes en format vídeo com a eina essencial, aprofitant elements multimodals en un procés d'adaptació a la cultura digital. S'han intensificat els estudis sobre l'ús de les ressenyes en format vídeo a l'educació, destacant la seva capacitat per millorar habilitats d'expressió oral i persuasió.

L'article ressalta la importància de reflexionar sobre la transposició didàctica de les literacitats vernaculars en l'entorn digital, facilitant el desenvolupament de pensament crític.

Finalment, es presenta un projecte literari col·laboratiu centrat en la creació de ressenyes en format vídeo de literatura equatoriana en una escola de Loja, Equador. Aquest projecte es desenvolupa de manera col·laborativa, involucrant investigadors i docents, amb l'objectiu de fomentar aprenentatges literaris adaptats a les necessitats dels estudiants.

La seqüència didàctica es basa en teories d'aprenentatge i projectes literaris, amb l'objectiu de construir lectors competents i fomentar l'apreciació dels textos. Emmarcada en el Currículum Nacional equatorià, se centra a valorar aspectes literaris. La planificació segueix l'enfocament de Camps, amb fases d'exploració, desenvolupament i reflexió. Explorant la literatura indigenista equatoriana, fonamenten l'estructura de les ressenyes en format vídeo i elaboren guions. La fase final inclou la presentació i reflexió col·lectiva sobre les ressenyes en format vídeo desenvolupades. La proposta busca integrar les ressenyes en format vídeo com a producte tangible en el procés educatiu.

En les conclusions, es destaca com compartir lectures mitjançant ressenyes en format vídeo converteix els estudiants en consumidors i productors de contingut, fomentant un discurs analític i organitzat. L'ús d'aquesta tecnologia a l'aula permet consolidar propostes educatives centrades en resultats tangibles i desenvolupar competències disciplinàries i digitals. La investigació col·laborativa ha permès adaptar pràctiques, interessos i creences en benefici dels estudiants. L'èxit del projecte radica en l'acompanyament constant dels docents, l'ambient motivador i l'equilibri entre la part didàctica i l'autonomia estudiantil. La integració de les ressenyes en format vídeo a la classe de Llengua i Literatura mobilitza competències i evidencia un desenvolupament de l'aprenentatge literari, les habilitats digitals i orals dels estudiants. La percepció dels estudiants reflecteix compromís i consciència de l'aprenentatge, reforçant la seva formació com a lectors. La utilització d'aquest gènere discursiu innovador i vernacle en un entorn escolar resulta motivadora i desafiadora, demostrant la factibilitat d'integrar la ressenyes en format vídeo sense alterar la planificació curricular ni la proposta docent.