Lectura 5: La creación de un espacio de socialización lingüística junto con niños de Corrientes, Argentina (Conde, 2022)

 Síntesi

L'article analitza la creació d’un espai de socialització de nens i investigadora com a parlants del guaraní. Primerament es descriu el context sociolingüístic provincial. Es recupera específicament usos, identificacions, reflexions metalingüística sobre el guaraní i les actituds respecte a la ecriptura de la llengua nativa. La producció d’aquest espai posa en evidència tres qüestions: en primer lloc, la llengua no només passa a dins de les aules. En segon lloc, els infants poden ocupar rols actius en els processos de socialització com a parlants guaraní al desenvolupar pràctiques lingüístiques. Per últim, l’article serveix d’instrument d'intervenció sociolingüística per acompanyar i produir en interacción els processos socials que investiguem. 

Paraules clau

• Socialitzacio lingüística 

• Guaraní 

• competències lingüística 

• Varietat lingüística 

• màstil

Cites

• “Continúe leyendo pero ella hizo una pausa y llamó a Ariadna …”vení Ariadna, querés leer guaraní, vení a leer guaraní”, “Yo no sé leer guaraní” dijo Ariadna, pero igual se acercó. “No importa si no sabé leer… escuchá por lo menos” respondió Karina”.

• “El mástil se convirtió en un espació de socialización de niños e investigadora como hablantes de guaraní, en el que participamos de usos sociales de las lenguas e instalamos un modo específico de enseñar, aprender y compartir.”

• “También se podría ocnsiderra que des y en “el mástil” los niños desarrollaron acciones de políticas lingüísticas (Zavala et al., 2014; Gandulfo, 2016), ocupando posiciones activas en los procesos de socialización que allí se producen, interpelando a los adultos, participando activamente de las reflexiones sobre usos orales y escritos, instalando prácticas lingüísticas novedosas en la escuela, apropiándose y defendiendo el espacio y realizando deliberaciones conscientes y performativa con relación a la lengua.”

Pregunta

Creus que una llengua estrangera d’un nen o nena novinguda es podria introduir no només en contextos socials, sinó també acadèmics?

LECTURA 7: MIRANDO AL MUNDO CON CURIOSIDAD

SÍNTESI:

Aquest article publicat en el diari "El País" i redactat per Rodrigo J.García tracte sobre com l'institut Sierra la Mesta treballa amb el Programa de Metodologies Actives d'Aprenentatge Interdisciplinari i Competencial (MAIC) i de quina manera aborden els projectes. Aquesta metodologia es va iniciar, perquè el professorat volia obtenir una major implicació en el procés d'ensenyament- aprenentatge del seu alumnat, així com, fomentar la seva autonomia. Cal emfatitzar que, amb aquest mètode de treball, aquests dos objectius s'assoleixen, fent així que, l'alumnat es vegi motivat i satisfet amb els nous sabers que han anat interioritzant a mesura que, finalitzen els projectes.

Així doncs, amb aquesta innovadora metodologia es treballen les diferents matèries curriculars de manera interdisciplinària i vinculant-les amb la realitat i els interessos de l'alumnat. Cal destacar que, cada un dels projectes té una durada de dues setmanes. Així mateix, l'horari d'aquests varia. En els dos primers cursos (1r i 2n de l'ESO) l'horari és més extens, mentre que, en els cursos següents és més reduït.

D'altra banda, aquest article ens exposa que, un dels eixos principals d'aquesta metodologia és l'organització i coordinació del professorat. Per tant, en aquest institut els professors i professores s'ajunten per parelles, tenint en compte la finalitat de cada projecte, i de forma grupal compaginen els horaris i planifiquen les activitats que es duran a terme a les aules.

Altrament, en aquest text expositiu se'ns mostra que, per fer que, aquesta nova metodologia sigui un èxit s'han de treballar i tenir en compte molts aspectes com ara: rutines de treball, és a dir, els docents s'ha d'anar reunint de forma reiterada, per tal de poder estimar quines són les millores curriculars i organitzatives que poden realitzar al projecte, així com, han d'estar realitzant formacions sobre metodologies actives de forma contínua, per tal de no quedar-se enrere en aquests àmbits d'innovació. Així mateix, el professorat ha de reestructurar els horaris i els espais del centre escolar, ja que vetllant, perquè tot espai es pugui dialogar, construir coneixement i indagar en allò que s'està treballant. Per tal que això sigui possible, creuen convenient crear espais amb mobles movibles i disposar de recursos relacionats amb les noves eines de comunicació.

Finalment, també se'ns diu que, per tal que aquests projectes funcionin es necessita crear un bon clima de convivència. Per poder aconseguir-ho és necessari dur a terme tutories entre iguals, col·laboració entre professorat, famílies i estudiants, ja que d'aquesta forma, aquests tenen consciència sobre les diferents realitats de l'alumne, així com, també tenen el suport, impuls i reconeixement per part d'algunes iniciatives innovadores de l'administració autonòmica.

En definitiva, els projectes són una metodologia que permet que l'aprenentatge dels nostres alumnes sigui significatiu i vivencial, ja que a partir d'aquests han de moure's i indagar en el seu entorn, fent així que, siguin partícips de la societat en què vivim.

PARAULES CLAU:

• Projectes Interdisciplinars

• Coordinació i reestructuració

• Autonomia

• Implicació

• Canvi i transformació

FRASES DESTACABLES: 

• Nuestra idea es ir más allá de un aula concreta donde se realice una metodología especial, que el centro absorba por completo este espíritu de cualquier rincón puede ser un magnífico lugar para aprender y crear. 

• Trabajan, además, la recreación de las relaciones del profesorado con los estudiantes y entre los alumnos con las famílias y con la realidad social de su entorno, Acercando Generaciones, Entrelazando Vidas. 

• “Pero una cosa está clara, y es que hay que trabajar y ponerle ganas.”

PREGUNTA PER L'AUTOR:

• Per on s'ha de començar si es vol iniciar una escola que treballi per projectes?

Lectura 6: "Petiscando libros": un proyecto de fomento lector para el aprendizaje literario de docentes en formación (García-Pedrereira, 2023)

 Síntesi

Segons les dades d’uns estudis, els hàbits lectors de la població són pobres, on també s’inclou la part de la població que estudia Educació Primària i Infanitl.Aquestes dades són alarmants, ja que aquestes persones en un futur hauran d’utilitzar estratègies i eines per tal de consolidar un bon hàbit lector als infants. Per tal d’intentar solucionar la situació, es va introduir una nova assignatura a la Universitat de Galícia anomenada “Pesticando libros”, en la qual es promou un bon hàbiit lector entre els futurs docents a partir de literatura infantil. Aquesta assignatura serà útil pel seu futur, ja que podran aplicar els coneixements d’anàlisi de llibres, creació d’unitats didàctiques a partir d’una lectura, converses literàries, a més de consolidar el seu propi hàbit lector. 

Paraules clau 

• Hàbit lector 

• Consciència lectora 

• Foment de la lectura

• Formació de futurs docents 

• Educació literària

Cites 

• “Es decir, un gran porcentaje del alumnado que hoy cursa sus estudios universitarios para convertirse en el futuro docente no son lectores habituales, lo cual sugiere una falta de eficacia en los procesos de fomento y consolidación de la lectura realizados en las etapas obligatorias”. 

• “En el estudio evidencian que la eficacia de la mediación lectora  a partir del rol del docente como modelo de lector depende de la interiorización de hábitos lectores y de la práctica habitual de la lectura como actividad vinculada a los tiempos de ocio.” (Cerrillo et al., 2002).

• “En la actualidad, las propuestas más innovadoras y relevantes en materia de animación a la lectura y fomento de hábitos lectores se asientan sobre el paradigma de la lectura dialógica.” (Valls et al., 2008)

Pregunta

Creus que una assignatura universitària és suficient per consolidar consciència i un bon hàbit lector en futurs docents? 

Lectura 7: Mirando al mundo con curiosidad (García, 2013)

 Síntesi

L’article explica el nou projecte implementat a l’institut Sierra la Mesta amb l’objectiu d’aconseguir una major implicació i autonomia per part dels estudiants. Els estudiants mateixos han afirmat que han après a utilitzar programes d’ordinador, sintetitzar, presentar oralment i per escrit en castellà i en anglès, tot això es pot aconseguir si treballes, t’esforces i hi poses ganes. Es va decidir que totes les matèries curriculars de primer a quart d’ESO s’abordarien de manera interdisciplinar vinculant-les amb la realitat seguint la metodologia d’Aprenentatge Basat en Projectes amb matemàtiques, llengua i literatura, anglès, geografia i història, biologia i geologia, educació plàstica i visual. Cada matèria aporta un nombre de sessions setmanals per treballar en projectes. Cal destacar que totes les tasques es realitzen de manera individual però debatides en grups.

Els aspectes positius d’aquesta gran transformació pedagògica són:

• Implementació de rutines de treball en equip.

• Mejora el cluima de convivencia.

• Recreació de les relacions del professorat amb els estudiants i entre els alumnes amb les famílies. 

• Creació d’una xarxa unida entre docents i coordinació.

• Propostes d’accions amb una fi social amb un impacte real en l’entorn.

• Realització de coavaluacions. 

• Possibilitat de reflexionar, fer hipòtesis, qüestionar, experimentar, indagar i enriquir-se a partir de situacions properes i reals. 

Paraules clau 

• Aprenentatge Basat en Projectes 

• Metodologies Actives d’Aprenentatge Interdisciplinari 

• Autonomia 

• Motivació 

• Impacte social

Cites

• “Uno de los estudiantes responde: “Además de saber utilizar programas de ordenador, hemos aprendido a sintetizar, presentar oralmente y por escrito, con nuestras palabras, las conclusiones sobre lo que hemos hecho, en castellano y en inglés. Yo organizo mejor mi trabajo y el del grupo. He aprendido a seleccionar lo importante, de lo mucho que hemos tenido que leer este año. Lo que iba a servir para resolver la tarea final del proyecto”. A lo que otra estudiante apostilla: “Pero una cosa está clara, y es que hay que trabajar y ponerle ganas.”

• “En segundo de la ESO se profundiza la funcionalidad de los aprendizajes. Los proyectos les van a exigir salir del instituto e indagar en su entorno, sentirse sujetos activos en la realidad cultural y de valores de la que forman parten.”

• “Se valen del laboratorio escolar para comprobar hipótesis biológicas, físicas y químicas. La radio escolar (La Mesta Radio), asumiendo el rol de reporteros, inventores de relatos, entrevistadores, tertulianos. O actores dramáticos, divulgadores de ciencia y conocimiento, informando así de las conclusiones de sus proyectos. En el arboreto, que tienen próximo al instituto, realizan rutas botánicas y estudian especies vegetales. Además de crear su propia Cámara Svalbard: un fichero botánico, que alojan en la biblioteca. Un espacio que también utilizan para el debate colectivo, representaciones dramáticas y grabaciones.”

Pregunta

Consideres que una persona que sempre ha estat educada a partir de projectes, podria acostumar-se a les metdologies pedagògiques que s’empren a la universitat? 

Lectura 8: Leer y escribir. 10 ideas clave para los primeros pasos (Fons, 2020)

 Síntesi: 

1. Convivir con un mundo letrado 

És necessari que els infants descobreixin i valorin la lectura i l’escriptura convivint amb adults que llegeixin i escriguin constantment. Han d’entrar en contacte amb situacions on hagin de llegir i escriure per tal de resoldre-les. 

2. Facilitar aprendizaje interrelacionados 

Es dona importància a ensenyar el desxifrat dins d’un context lector o escriptor fent reflexions metalingüístiques. 

3. Leer en voz alta para los neolectores 

Llegir en veu alta té una influència decisiva en el desenvolupament i la construcció de la comprensió i les habilitats essencials de l’aprenentatge de la lectura. També contribueix a l’aprenentatge de l’estructura del text escrit i el llenguatge. Permet treballar la comprensió de la lectura abans d’aprendre a llegir i a construir llaços afectius i experiències positives amb la lectura. 

4. Escribir conjuntamente 

Escriure conjuntament afavoreix les habilitats alfabetiques bàsiques. El mestre ha de proposar escriure conjuntament una producció escrita aportant cadascú quelcom. S’ha de parlar del què s'està fent, de fer visible el que sembla automàtic i de tenir consciència del procés i del producte per aprendre de l’experiència d’escriure conjuntament. 

5. Tener en cuenta las relaciones entre lengua oral y lengua escrita

El perfeccionisme de la llengua oral no és imprescindible per començar a escriure. Hem de ser conscients de la relació entre la llengua oral i la llengua escrita des de l’inici però no escribim de la manera que parlem. 

Els aprenents han d’entendre que els signes escrits no representen dibuixos, sinó que representen els noms dels objectes. Han de descubrir, discutir, fer hipòtesis, contrastar i reflexionar sobre les relacions entre el llenguatge oral i l’escrit i la lectura.

6. Animar al niño o niña a experimentar leyendo y escribiendo 

Hem de deixar que els alumnes experimentin amb els coneixements que tenen i que prenguin la iniciativa en l’escriptura i en la lectura en situacions contextualitzades i properes per fomentar la seva autonomia en l’aprenentatge. 

7. Considerar el calor del tiempo y de la espera

Es necessita temps i és un procés llarg d’aprenentatge que normalment es desenvolupa entre els 4 i 7 anys. Pots ser igual de bon lector aquell que ho faci als 4 anys com el que ho faci als 7 anys, Els aprenentatges complexes necessiten temps i es desenvolupen de manera interrelacionada amb tots els elements que intervenen. Hem de deixar temps perquè els infants investiguin, comparin, discuteixin i assagin sense donar la resposta precipitadament 

8. Valorar más los aciertos que los errores 

Cal dir que està bé i per què està bé, és a dir, s’ha d’explicar tot el que l’infant aprenent ha fet bé perquè prengui consciència del seu aprenentatge . 

9. Usar materiales de medio 

Els millors materials per escriiure i llegir són els que circulen per l’entorn on viuen ells i elles. Els cartells de les botigues, les senyals de tràfic, la roba, els contes, el propi nom, etc. Per escriure, al principi cal incentivar l’ús de les majúscules per facilitar el reconeixement de cada unitat i la seva reproducció. 

Cal implicar els alumnes en situacions reals d’escriptura i lectura que abarquin diferents usos de la llengua escrita en una societat alfabetitzada. Així com resoldre qüestions de la vida quotidiana, accedir a la informació i a les formes superiors de pensaments i per apreciar el valor estètic i literari de produccions escrites.

10. Hablar de la lectura y de la escritura

S’ha de parlar de la lectura i de l’escriptura, de què i com es llegeix i s’escriu, afavorint que els infants expliquin el seus coneixement i estratègies i comparteixin amb els altres. Per això, s’ha de planificar estones de lectura i escriptura col·laboratives perquè d’aquesta manera afavoreix la interacció verbal que ajuda a la construcció dels aprenentatges. També s’ha d’incorporar el fet de parlar de la lectura i l’escriptura en converses informals sense planejar. 

Cites

• “La única y más importante actividad a fin de construir la comprensión y las habilidades esenciales para el éxito en el aprendizaje de la lectura parece ser leer en voz alta a los niños” (IRA, 1998).

• “La escritura conjunta es más útil que la lectura conjunta para aumentar las habilidades alfabéticas básicas que son inmanentes a la adquisición de la lectura y de la escritura” (Aram, D. y Levin, I., 2005).

• Tan buen lector podrá ser el que lee independientemente a los 4 años como el que lo hace a los 7.

Pregunta

Aquests consells creus que es poden aplicar a la totalitat dels infants?

 

INFORME: LA DISCRIMINACIÓ A LES XARXES SOCIALS

Al aquest enllaç trobareu l'informe analític: 

https://docs.google.com/document/d/1Xy92KCiADYXuykU0fj0SB28qV8qUqhHkZZONXJpMXGU/edit#heading=h.uakrxplm0ojx

INFORME RESULTATS "DISCRIMINACIÓ A LES XARXES SOCIALS"

Al següent enllaç trobareu l'informe analític: https://docs.google.com/document/d/1Xy92KCiADYXuykU0fj0SB28qV8qUqhHkZZONXJpMXGU/edit#heading=h.uakrxplm0ojx

Lectura 8: Leer y escribir. 10 ideas clave para los primeros pasos.

 - Síntesi

L'article de Montserrat Fons ens dona consells pràctics per promoure la lectura i l’escriptura en els nens i nenes. També fomenta la importància de valorar més els encerts que els errors que els nens facin, per tal de reconèixer la feina realitzada. Per un altra banda, Montserrat Fons ens parla de la importància de crear un entorn ric en experiències de lectura i escriptura on els nens puguin estar envoltats amb adults que facin un ús freqüent d'aquestes habilitats.

- Paraules Clau

- Lectura

- Escriptura

- Experimentar

- Aprenentatge

- Entorn

- Frases destacables

- “Estimular a los aprendices a experimentar con los conocimientos de que disponen y a tomar la iniciativa en la escritura y en la lectura en situaciones propias de su contexto es básico para fomentar la autonomía en su aprendizaje.“

- “Leer en voz alta para alumnos de cualquier edad es la mejor manera de abrir la puerta, interesar y dar la bienvenida a quienes invitamos a crecer dentro de la comunidad de lectores.”

- Preguntes per l’autor

Com es pot adaptar aquest enfocament per a nens i nenes amb necessitats educatives especials?

Lectura 7: Mirando al mundo concuriosidad

- Síntesi

L'article ens parla d'un institut que destaca per l'evolució educativa que ha tingut a partir de la participació i la llibertat estudiantil. Mitjançant un enfocament interdisciplinari, les matèries són treballades des d'una realitat propera als alumnes. Seguint aquest enfocament, han establert aquesta metodologia d'aprenentatge basat en projectes des de l'ESO fins a 4t. Aquesta metodologia ha provocat un ajust en els mestres i en els horaris per als projectes. S'ha establert també espais físics per dur a terme aquesta metodologia per fomentar l'aprenentatge en espais oberts i amplis i una modificació d'aquests espais per facilitar el diàleg i l'aprenentatge, amb recursos com un laboratori escolar, ràdio i biblioteca. A més a més, les modificacions han desenvolupat unes tutories entre iguals i una millora de les interaccions amb les famílies. Finalment, aquesta evolució es duu a terme gràcies a una participació activa.

- Paraules Clau

- Transformació

- Comunicación 

- Aprenentatge Basat en Projectes 

- Autonomía

- Impliació 

- Frases destacables

- “Nuestra idea es ir más allá de un aula concreta donde se realice una metodología especial, que el centro absorba por completo este espíritu de que cualquier rincón puede ser un magnífico lugar para aprender y crear.”

- “La evaluación es ante todo una reflexión personal y colectiva, con vocación formativa, enriquecida en cada tarea por los comentarios que los estudiantes escriben en sus diarios de aprendizaje, donde plantean dificultades, aprendizajes conseguidos, además de consideraciones personales.”

- Preguntes per l’autor

- Com treballaries amb els docents antics que estan acostumats a un mètode més tradicional aquesta nova metodologia?