Lectures 4B: Grijelmo / Marcos & Centenera

 GRIJELMO

RESUM

L'article "El feminismo y el idioma" de Juan Luis Grijelmo explora el debat sobre si el llenguatge espanyol és inherentment sexista o si el caràcter sexista es deriva de l'ús que se li dóna. Destaca com el feminisme ha influït en l'idioma i ha defensat que les demandes feministes són prioritàries, encara que puguin generar efectes secundaris en el llenguatge. Proposa abordar desequilibris lingüístics sense desmantellar el sistema, oferint alternatives com “la persona” en lloc de termes genèrics masculins. Argumenta que criticar la lluita feminista en el terreny lingüístic equival a oposar-se a la mateixa causa, ressaltant la importància de comprendre i recolzar els canvis lingüístics proposats pel feminisme per impulsar la igualtat de gènere.

En conclusió, l'article destaca la idea de ser feminista sense alterar el llenguatge, però suggereix que és difícil evitar el sexisme lingüístic sense adoptar una postura feminista. També fa esment de figures destacades com María Ángeles Calero i les seves propostes des de l'educació per desvincular gènere i sexe, considerant el gènere com un aspecte gramatical independent. En resum, el text ofereix una anàlisi reflexiva sobre la relació entre el feminisme i l'idioma, emfatitzant la comprensió de les demandes feministes a l'àmbit lingüístic i la seva rellevància en la lluita per la igualtat de gènere.

5 PARAULES CLAU

1. Feminisme

2. Llenguatge

3. Sexisme

4. Gènere

5. Igualtat

3 CITES DESTACABLES

1. "Se puede ser feminista sin destrozar el lenguaje. Pero difícilmente se puede evitar un uso sexista de la lengua sin ser feminista" 

2. "Las duplicaciones han servido de mucho en la comunicación feminista, han

influido en la conciencia general; pero en muchos terrenos la realidad puede

hacerlas ya inservibles" 

3. "Si se desprestigia el idioma, se desprestigia todo lo que a él va asociado" 

UNA PREGUNTA A L’AUTOR

Creus que la inclusió del llenguatge no sexista en l’educació des de poca edat pot contribuir a l’eliminació del sexisme en la societat?

MARCOS & CENTENERA

RESUM

L'article aborda el creixent ús del morfema -e com una forma d'introduir la neutralitat de gènere a l'idioma espanyol, generant debats entre la joventut hispanoparlant i les institucions lingüístiques. Originat a Argentina i Xile, aquest canvi lingüístic ha cobrat força, especialment entre els joves i la comunitat LGBTIQ+, que promouen la inclusió i la igualtat a través del llenguatge. Tot i la resistència de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) i la manca de consens a Espanya sobre la necessitat d'utilitzar el masculí i el femení per ser més inclusius, el morfema -e s'ha popularitzat durant manifestacions a favor de l'avortament a l'Argentina i a escoles secundàries, encara que el seu ús escrit no és tan estès com l'oral.

Les universitats han adoptat postures més progressistes en acceptar el llenguatge inclusiu a la producció escrita i oral, mentre que la RAE es debat sobre si adaptar la Constitució a un llenguatge més inclusiu. Les opinions sobre aquest canvi lingüístic varien: alguns ho veuen com una magnífica campanya per denunciar desigualtats i masclisme, mentre que altres dubten de la seva efectivitat a gran escala. L'article també destaca l'ús del llenguatge inclusiu al Congrés espanyol per part d'alguns polítics d'Unidas Podemos, assenyalant una divisió entre els qui donen suport a aquest canvi i els que el rebutgen perquè no estan ajudats per les acadèmies lingüístiques. A més, s'esmenten precedents internacionals, com l'ús de “hen” a Suècia i “they” als Estats Units, per assenyalar moviments similars cap a un llenguatge més inclusiu en altres cultures.

5 PARAULES CLAU

1. Morfema -e

2. Llenguatge inclusiu

3. Igualtat

4. Neutralitat de gènere

5. Canvi lingüístic

3 CITES DESTACABLES

1. “La mayoría de colegios no tiene una normativa al respecto y deja en manos del profesorado cómo actuar. Las universidades sí que se posicionan. Hasta ahora hay seis que aceptan como válidas “las expresiones del lenguaje inclusivas y no sexistas en las producciones escritas y orales”.”

2. El morfema -e para el genérico, por el momento, no ha llegado a los plenos de debate de una institución

con 46 sillones, solo ocho ocupados por mujeres.

3. "El lenguaje inclusivo no es un lenguaje, sino el espejo de una posición sociopolítica."

UNA PREGUNTA A L’AUTOR

1. Quina és la vostra opinió sobre l'impacte a llarg termini que podria tenir l'ús del morfema -e en l’espanyol i en la igualtat de gènere en la nostra societat?

Lectura 3B: Pedreira & Márquez

 RESUM

L'article "La llengua més enllà de les classes de llengua" ressalta la importància del diàleg com a element clau en la comprensió de les ciències, basant-se en una investigació amb nens i nenes de quatre i cinc anys. Mostra com la conversa, a través d'exemples i reflexions, és essencial per a l'aprenentatge científic, plantejant situacions d'aula que estimulen la comprensió del canvi. Amb un enfocament en preguntes obertes, fomenta la reflexió i el debat, evidenciant com el diàleg transforma els patrons de pensament dels infants i contribueix a la construcció col·lectiva del coneixement científic.

A més, l'article destaca el diàleg no només com a eina d'aprenentatge, sinó també com una intervenció educativa global que busca modificar les percepcions dels nens i nenes. Subratlla que el diàleg és fonamental per connectar i donar significat als coneixements, convertint-se en una eina clau per a la comprensió de conceptes complexos i fenòmens científics. En resum, l'article subratlla la importància del diàleg en l'aula com a facilitador de l'aprenentatge científic i com a mitjà per apropar les mentalitats quotidianes a les perspectives científiques, reforçant la seva rellevància en la construcció de coneixement.

5 PARAULES CLAU

1. Diàleg 

2. Aprenentatge 

3. Ciències 

4. Preguntes 

5. Construcció del significat

3 CITES DESTACABLES

1. "Són les idees inicials dels infants, que compartim a través de la conversa, les que guien, orienten i validen les propostes posteriors que es poden desenvolupar a l’aula."

2. "Una manera d’acostar les maneres de pensar i de parlar quotidianes a les científiques és a través de la comunicació, de la conversa, de l’intercanvi de preguntes i respostes, del joc d’objecció a contraarguments."

3. "Si partim de la idea que, per aprendre, cal modificar les maneres de pensar quotidianes, necessitem tenir en compte les idees dels nostres nens i nenes."

UNA PREGUNTA A L’AUTOR

1. Quines estratègies concretes recomanarien als educadors per fomentar un diàleg significatiu a l'aula que afavoreixi l'aprenentatge de les ciències?

2. Com creuen que les seves troballes podrien ser aplicades en altres àmbits de l'educació, més enllà de l'ensenyament de les ciències, per millorar l'aprenentatge dels estudiants?

Lectura 2B: Camps & Fontich

 RESUM

El document "Innovación en la enseñanza de la lengua" de Camps i Fontich ressalta la relació entre la innovació pedagògica i l'educació lingüística. Destaca que la innovació educativa requereix una actitud inquisitiva i assenyala dos aspectes crucials en l'educació del llenguatge: la seva funció com a eina per comunicar i construir coneixement, i el seu paper com a objecte de reflexió. El text ofereix exemples de projectes innovadors en àrees no lingüístiques, demostrant com la renovació en lenfocament de continguts no lingüístics implica una transformació en l’ús del llenguatge, concloent que qualsevol innovació educativa comporta una innovació en l’ensenyament del llenguatge.

A més, els autors exploren mètodes per fomentar la reflexió sobre el llenguatge mitjançant activitats específiques, com ara la redacció de textos literaris o la integració d'aspectes gramaticals en diverses disciplines. Destaquen la importància de la comprensió lectora en àrees com a Ciències Socials i Geografia. En resum, el text emfatitza la importància d'innovar a l'ensenyament del llenguatge per promoure un aprenentatge profund i reflexiu, així com la capacitació del cos docent en estratègies innovadores centrades en el llenguatge, argumentant que tota innovació educativa implica, alhora, una innovació a l'ensenyament del llenguatge.

5 PARAULES CLAU

1. Innovació

2. Ensenyament

3. Llengua

4. Reflexió

5. Projectes

3 CITES DESTACABLES

1. "En cualquier proyecto de innovación docente la lengua desempeña un rol destacado" 

2. "Cualquier proyecto de innovación docente es a la vez un proyecto de innovación docente en lengua" 

3. "La lengua es una herramienta para la comunicación y la construcción de conocimiento" 

UNA PREGUNTA A L’AUTOR

1. Com poden els projectes d’innovació en l’ensenyament de la llengua impactar en la formació del professorat?

2. Quin és el paper de la llengua com a objecte de reflexió als projectes d'innovació docent?

ARTICLE 8: FONTICH I FABREGAT

 Aquest text de Xavier Fontich i Santiago Fabregat comença introduïnt el concepte "d'interacció social i humana" a les escoles i posant èmfasi en la importància d'aquest. Els autors s'adrecen a aquest concepte com a manera "d'estar en el món" i com a introducció a posteriors comunicacions amb l'exterior. Al llarg de l'article, ambdós deenvolupen un seguit de reflexions vers la importància d'intervencions globalitzades, molts cops presentades en format de projecte de treball transversal que inclouen diversos continguts d'assignatures en els que interactuar i socialitzar és essencial per aprendre. 

Primerament, s'introdueix la parla i el procés de pensar, exemplificant a través de projectes prèviament treballats a classe, com el procés que porta la creació de qualsevol producte final, és esencial per analitzar el desenvolupament cognitius de l'alumnat i les seves aspiracions i motivacions vers el treball que s'està duent a terme. 

En segón lloc, l'article exposa la importància de la parla i la interpretació a l'aula. És important que la mestra, a mesura que exposa diferents continguts o històries, ajudi a l'alumnat a pensar en el que el text els hi diu i en el que ells interpreta segons la lectura. Aquest itinerari ajuda a la mestra a portar a l'alumnat per un pla totalment improvitzat i guiat pels alumnes mateixos on poden arribar a punts molt interessants. Ajuda als alumnes a arribar a conclusions i reflexions per ells mateixos, amb una petita ajuda del grup donant sentit al diàleg sobre el text llegit, i amb preguntes clau per part de la mestra. 

En tercer lloc, l'article ens parla sobre com la manera d'escriure varia segons els gèneres discursius, i sobre com els alumnes, segons la plataforma i els diferents gèneres, aconseguien escriure d'una manera o altra gràcies a la interacció social prèvia. Això va demostrar que realment les tecnologies, al menys de manera general, no afectaven negativament en l'escriptura de l'alumnat sinó que demostrava que aquests eren capaços d'apaptar-se a les característiques pròpies dels gèneres utilitzats habitualment en cada context. 

En quart lloc, ambdós autors exposen la importància de fer que el text que escrivim "es mogui", fent referència al benefici que aporta a un text ser elaborat en parelles o grups degut a que aquest és comentat en veu alta i d'aquesta manera, corregit a mesura que s'elabora. Ela propis alumnes prenen aquest rol de "mestre", barallant i reflexionant sobre les diferents maneres que hi ha per expressar una mateixa idea, la qual cosa els ajuda a després poder comptar amb un ventall de possibilitats a l'hora d'expressar-ho ells de manera individual. Aquesta proposta assegura que l'elaboració tan rica que hi pot haver a l'hora de crear i elaborar un text es tingui en compte i no només s'avaluï el text com a "producte final".

Per últim, l'article ens parla sobre com els coneixement de cadascú poden ser intercanviats entre els companys i igualment valorats com el coneixement que pot aportar un mestre/a. Els mestres poden arribar a instaurar un cert nivell en alguna activitat proposada i pot ser que els alumnes demostrin que els seus coneixement i capacitats poden anar més enllà, la qual cosa és extremadament positiva i ens fa reflexionar, com a futurs mestres, que no s'ha de menysprear el coneixement dels infants perquè molts cops poden arribar a ser més capaços del que creiem. 

ARTICLE 7: MASSIP- SABATER

Arrel de l'expansió del Coronavirus 19, diversos països van detectar un augment notable de ciberacòs i de discursos d'odi cap a persones d'origen asiàtic. Però això no ha estat catalogat com a un fenòmen aïllat, sinó que s'ha vist com en els darrers anys, el discurs d'odi cap a certs col·lectius ha anat incrementant i expandint on en la majoria de casos, l'agressor s'amaga darrere un anonimat. Degut a l'àmplia diversitat d'ètnies tan culturals com d'orientació sexual, entre d'altres, l'educació s'ha vist en necessitat de treballar i analitzar tots aquests discursos d'odi que actualment es troben per tal d'erradicar el problema des de l'arrel, començant amb els més petits. 

L'article argumenta com aquests discursos van directament dirigits a persones i individus i no a idees o valors. Aquests individus són estigmats i posteriorment es generalitza aquesta idea preconcebuda de manera que l'odi en vers a una persona, determina en l'odi a tot un ample col·lectiu. Tots aquests discursos amenàcen la dignitat de les persones, deshumanitzant-les i posant en dubte el seu reconeixement com a iguals en la societat. Butler diu que "sólo puede reclamar reconocimiento aquello que previamente es visto y percibido como sujeto u objeto con capacidad de ser reconocido", referint-se a que molts cops, aquests mateixos que inicien discursos d'odi, en neguen fins i tot a intentar entendre les històries personals de cada individu, focalitzant-se només en la biologia com a tal. 

Com a contrarresta d'aquests discursos, diverses accions socials s'han portat a terme; des de movilitzacions socials fins a accions concretes, i és aquí justament on l'educació pren un rol essencial. Tal i com argumenta Gagliardone, és necessària una educació que s'estructuri de la següent manera: 

1. Una alfabetització mediàtica i de la informació 

2. Una educació per a la ciutadania i la ciutadania digital

3. Les habilitats crítiques

Segons l'autor Ranieri, és important que entenguem com a mestres, que el nostre alumnat és a la vegada receptor de missatges discriminatoris i agent social per a poder-los contrarrestar. Això últim requereix no només pensament sinó habilitats crítiques així com certa empatia i capacitat comunicativa. 

La metodologia que s'ha dut a terme per a la recollida d'informació ha estat quantitativa u qualitativa. Les dades s'han obtingut a partir d'un qüestionari en format de dossier d'activitats on l'alumnat podia trobar preguntes tant obertes con tancades. Mitjançant aquest, s'ha pogut indagar sobre la presència o ausència de les dimensions del pensament crític en els relats de l'alumnat. 

Les conclusions obtigudes a partir d'aquest dossier han estat les següents: 

1. La major part de l'alumnat participant no mostra una actitud en "alerta" vers les dinàmiques i informació a les xarxes, al menys no pel que demostres a les seves respostes. 

2. Una quarta part de l'alumnat mostra una actitud d'alerta: la majoria ho fa de cara a les dinàmiques d'interacció que es donen a les xaxrxes. 

3. Més de la meitat de l'alumnat pot identificar el discurs d'odi, tot i que hi segueix havent un alt número que no ho acava de detectar. 

Finalment, els autors asseguren que tot i haver un alt percentatge d'alumnat que identifica aquests discursos, això no vol dir que els porti a la capacitat o voluntat de fer-los front. 

Escuela e interacción social: Hablar para pensar, para aprender, para ser. Xavier Fontich & Santiago Fabregat

Escuela e interacción social: Hablar para pensar, para aprender, para ser

Xavier Fontich & Santiago Fabregat

La lectura de Xavier Fontich i Santiago Fabregat "Escuela e Interacción social: Hablar para pensar, para aprender, para ser". Xavier Fontich i Santiago Fabregat Barrios donen suport als seus arguments sobre la importància de la interacció social en l'educació a partir dels treballs de destacats estudiosos i investigadors de l'àmbit de l'educació i la psicologia. També proporcionen proves empíriques i exemples pràctics per il·lustrar l'impacte de la interacció social en l'aprenentatge i el desenvolupament personal.

En el seu capítol, Fontich i Fabregat subratllen les idees del reconegut psicòleg Lev Vygotsky, el treball del qual es va centrar en el paper de la interacció social en el desenvolupament cognitiu. El concepte de Vygotsky de la zona de desenvolupament proximal (ZPD) és particularment rellevant per al seu argument, ja que subratlla la importància de la interacció social en l'aprenentatge de bastides.

A més, Fontich i Fabregat  aprofiten les seves pròpies investigacions i experiències com a educadors per oferir exemples reals i estudis de casos que demostrin els efectes positius de la interacció social en el desenvolupament cognitiu i socioemocional dels estudiants. Aquesta evidència pràctica serveix per reforçar la seva argumentació i fer-la més identificable per als educadors i lectors.

Mitjançant la integració de marcs teòrics, investigacions empíriques i coneixements pràctics, Fontich i Fabregat recolzen eficaçment els seus arguments sobre la importància de la interacció social en l'educació, proporcionant una justificació integral i convincent de la importància d'aquest aspecte en el procés d'aprenentatge.

Paraules clau:

1. Constructivisme social: el capítol explora els principis del constructivisme social, posant èmfasi en com l'aprenentatge és un procés social que es produeix mitjançant la interacció amb els altres. Aquest concepte s'alinea amb el treball de Lev Vygotsky, les teories del qual sobre el desenvolupament sociocultural subratllen la importància de la interacció social en el creixement cognitiu.

2. Llenguatge i aprenentatge: Els autors parlen del paper fonamental del llenguatge en el desenvolupament cognitiu i la construcció del coneixement. Això  inclou la idea que el llenguatge no només reflecteix el pensament sinó que també configura i facilita els processos d'aprenentatge.

3. Zona de desenvolupament proxim (ZPD): Els autors  aprofundeixen en el concepte de ZPD de Vygotsky, que posa de manifest el potencial d'aprenentatge i desenvolupament quan les persones participen en activitats de col·laboració amb altres persones amb més coneixements.

4. Implicacions educatives: La lectura aborda les implicacions pràctiques d'entendre el vincle entre la interacció social i l'aprenentatge. 

Pregunta a l'autor: Quin va ser el moment més revelador o sorprenent durant la teva recerca sobre la interacció social i la construcció del coneixament en l'aprenentatge dels alumnes?

Frases:

1. "La interacción social es un elemento clave en el proceso educativo" 2. "La comunicación es una herramienta fundamental para el aprendizaje y el desarrollo personal" 3. "La teoría del aprendizaje sociocultural de Vygotsky destaca la importancia de la interacción social en el desarrollo cognitivo" 4. "La educación debe fomentar la interacción social y el diálogo para promover el aprendizaje significativo"

ESTUDI SOBRE PERCEPCIONS I IMPACTE DELS ESTERIOTIPS

 ESTUDI SOBRE PERCEPCIONS I IMPACTE DELS ESTEREOTIPS: 

EXPLORANT DIVERSITAT I CONTEXTOS

---

Anàlisi de les percepcions i l’impacte emocionals dels estereotips segons el sexe dels participants. 

Lucía Altaba 

Haptamu Solsona 

Júlia Anglada

Maria Botey 

Sofía Aguinaga

INTRODUCCIÓ

Els estereotips són construccions socials que influeixen profundament en la percepció i interacció entre individus dins de la societat. Aquest treball se centra en explorar les percepcions i l’impacte dels estereotips, posant especial èmfasi en la diversitat i els diversos contextos en què es desenvolupen. Mitjançant una enquesta enviada a participants de diferents edats, aquest estudi busca aprofundir en la comprensió dels estereotips, per tal de conèixer les seves conseqüències en la percepció interpersonal i en la configuració dels rols socials.

La diversitat, ja sigui en termes d’edat, gènere, raça o altres dimensions, és un element clau que influeix en la formació i la propagació dels estereotips. A través d’aquesta recerca, identificarem les variacions en les percepcions dels estereotips entre diferents grups demogràfics. A més a més, també ens hem centrat en abordar en una àrea geogràfica àmplia, considerant tant l’àrea metropolitana com la rural. La inclusió d’aquesta perspectiva geogràfica proporciona una visió més completa i matitzada de les dinàmiques estereotípiques, ja que els contextos urbans i rurals poden influir de manera significativa en les experiències i les creences socials. 

A través d’aquesta investigació, aspirem a proporcionar una percepció significativa que pugui informar pràctiques i polítiques encaminades a minimitzar els efectes nocius dels estereotips, promoure la comprensió intercultural i fomentar una societat més inclusiva. A mesura qye abordem aquest tema complex, confiem que els resultats d’aquest estudi contribuiran a una millor comprensió dels estereotips i a la seva gestió per crear un entorn social més just i equitatiu. 

METODOLOGIA

Per abordar aquesta qüestió, com ja hem mencionat prèviament, vam dissenyar un formulari que incloïa un seguit d’afirmacions on el receptor havia de posicionar-se segons si estava en acord o en desacord i un seguit de preguntes obertes (on aquest podia esplaiar-se més i argumentar la seva resposta), el qual es va distribuir a una mostra diversa de participants en diferents àrees metropolitanes i rurals. Aquesta metodologia ens va permetre capturar una àmplia gamma d'experiències i percepcions relacionades amb el dol i la pèrdua en funció d'aquestes variables. Aquesta enquesta, ofereix una perspectiva quantitativa i qualitativa que permetrà analitzar les tendències i les experiències individuals relacionades amb els estereotips. 

RESULTATS

Les respostes a l’enquesta que hem creat sobre les percepcions i impacte dels esteriotips mostren una diversitat d'experiències i perspectives sobre els estereotips i la seva influència en diferents àmbits de la vida. Algunes observacions que ens agradaria destacar són les següents:

En primer lloc i en relació amb els estereotips de gènere, hem observat que moltes persones han experimentat tractes específics relacionats amb diversos estereotips de gènere, que inclouen comentaris, limitacions d'oportunitats i prejudicis, principalment. Algunes persones han sentit certa pressió al haver-se de conformar amb alguns dels “rols” de gènere tradicionals. A més a més, hem trobat un elevat número de persones joves que han experimentat certs estereotips relacionats amb la seva edat, com la manca d'experiència o la percepció de no ser tan vàlids en l’àmbit professional.

En segon lloc hem vist com els estereotips poden arribar a afectar a la vida quotidiana, influencïen les decisions professionals i en l'estima personal. Algunes persones han estat descartades en processos selectius per la seva edat o gènere. Tanmateix, algunes persones han triat o han sentit la pressió de triar certes carreres arrel d’aquest mateix fet. Pel que fa a la consciència Social, la majoria de les persones creuen que la societat és conscient dels problemes relacionats amb els estereotips, però encara hi ha feina a fer. Alguns participen en activitats o iniciatives per desafiar o canviar estereotips, tot i així, tant el gènere masculí com femení suggereix  més xerrades, visibilització en la cultura i sobretot fiquen èmfasi en l’educació com a mitjà principal per combatre’ls. La influència dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en la percepció dels estereotips és àmpliament reconeguda, la qual cosa pot beneficiar a les properes generacions a prendre consciència d’això, i a anar-ho evitant de manera progressiva o, tal i com asseguren alguns dels enquestats, pot influenciar en la perpetuació d’aquests. A més, les opinions sobre la promoció de la diversitat i la inclusió en entorns educatius varien: algunes persones veuen millores, però altres destaquen la necessitat de més esforços. 

Un dels tòpics que ens agradaria destacar, és la diferència d’estereotips que majoritàriament afecten a les dones i als homes. Els enquestats masculins tendeixen a mencionar més experiències relacionades amb la joventut, com ara ser descartats en processos selectius per manca d'experiència o ser “categoritzats” en base a la seva edat. D’altra banda, les dones sovint mencionen que s’han sentit menyspreades en l'àmbit laboral pel seu gènere, principalment, perquè senten que se'ls limiten opcions o es qüestiona la seva capacitat en certes professions. En quant a la limitació i impacte d’aquests estereotips en decisions, diverses dones asseguren que sí han sentit certa limitació en quant a l’elecció de carreres, o bé prequè “s’esperava” que estigués en una àrea determinada, o bé perquè tot i haver estat la seva vocació, la gent ja ho donava per suposat: És la meva vocació, però pel fet de ser dona tothom pensa que estic en una bona carrera o que es "normal" que la faci(educació).Tot i així, la majoria d’enquestats assegura que tot i que ha pogut rebre algún tipus de comentari basat en aquests estereotips, no l’han afectat gaire degut a que ha sapigut obviar-los: “M'ha afectat anímicament en certs moments, però m'hi he encarat i he trobat alternatives. Sóc una persona positiva i cada cop que em donen em fa més forta.”

REFLEXIÓ SOBRE LES SOLUCIONS:

En relació a les solucions per acabar amb aquest fenòmen, els enquestats suggereixen diverses accions, des de promoure la diversitat, fins a canvis en l'educació i en els mitjans de comunicació per contrarestar aquests estereotips: “L'educació en general des de ben petits. Conèixer experiències diferents. La interculturalitat, etc.” Com podem observar amb aquesta cita d’una de les respostes, la majoria dels i les enquestades opten per pensar que l’educació i l’ensenyament des de ben petits i a partir de les pròpies experiències pot ser una solució molt adient per tal d’evitar que els estereotips es segueixin reflectint en la nostra societat. En general, es evidencia que tant homes com dones han experimentat estereotips relacionats amb el seu gènere, tot i que podem trobar alguns matisos en les experiències i percepcions específiques. A més, ambdós gèneres mostren una preocupació i participació activa en la lluita contra aquests estereotips.

CONCLUSIÓ

Per concloure aquest informe, les respostes recollides en l'enquesta sobre les percepcions i l'impacte dels estereotips reflecteixen un ric tapís d'experiències i perspectives a través de diverses facetes de la vida. Les observacions subratllen la influència generalitzada dels estereotips relacionats amb el gènere i l'edat, manifestant-se de maneres diferents que donen forma a les interaccions, oportunitats i autopercepcions dels individus.

La primera visió notable gira al voltant dels estereotips de gènere, revelant exemples de tractament específic, limitacions d'oportunitats i biaixos experimentats per molts. La pressió per conformar-se als rols de gènere tradicionals és palpable, especialment entre els joves que s'enfronten a expectatives i prejudicis tant en l'àmbit personal com professional.

A més, l'impacte dels estereotips s'estén més enllà de les experiències individuals per afectar la vida quotidiana, les decisions professionals i l'autoestima. L'enquesta destaca els casos en què els individus s'han enfrontat a la discriminació en els processos de selecció en funció de l'edat o el gènere, afectant les trajectòries de la seva carrera. Es reconeix la consciència social d'aquestes qüestions, però el consens és que queda més treball per fer, posant l'accent en l'educació com a eina fonamental per a combatre els estereotips.

És important destacar que es reconeix el paper dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en la perpetuació o el desafiament dels estereotips, suggerint una possible via de canvi positiu en les percepcions de les generacions futures. Les opinions divergents sobre el progrés de les iniciatives de diversitat i inclusió en els entorns educatius posen més l'accent en la necessitat d'esforços continus per abordar aquestes qüestions de manera integral.

Un aspecte sorprenent és la naturalesa específica de gènere dels estereotips que afecten homes i dones. Els homes informen comunament d'experiències vinculades a la joventut, com ara ser acomiadats a causa de la falta d'experiència percebuda. Per contra, les dones sovint expressen sentir-se infravalorades en entorns professionals, afrontant limitacions i dubtes sobre les seves capacitats. Aquesta dicotomia emfatitza les maneres matisades en què els estereotips afecten els individus en funció del seu gènere.

Malgrat els reptes que plantegen els estereotips, la resiliència mostrada pels enquestats és encomiable. Molts han trobat força per superar els comentaris negatius i han buscat activament alternatives per seguir els camins triats. Aquesta resiliència subratlla el potencial de canvi positiu quan els individus s'enfronten activament i s'eleven per sobre de les expectatives de la societat.

En essència, els resultats de l'enquesta emfatitzen la importància dels esforços en curs per desafiar els estereotips, fomentar la inclusivitat i promoure la igualtat d'oportunitats. Es tracta d'una crida col·lectiva a l'acció per crear una societat més equitativa i comprensiva, on els individus són lliures de perseguir les seves aspiracions sense cap mena de restricció de les preconcepcions.

LECTURA 5 Casals

 

LECTURA 6: Casals

Aquest article presenta una proposta didàctica basada en l’aplicació de glosar en les escoles de Catalunya. Aquesta activitat preten millorar la competència comunicativa oral a través d’un enfocament interdisciplinari en el qual intervé la música, la llengua i el teatre. El projecte fa èmfasi en la millora global de varis elements que constitueixen fets comunicatius. A més a més, es centra en la integració de diverses disciplines a través d’una visió comunicativa de la glosa o les cançons improvitzades. Destaca la importància de promoure les destreses lingüístiques orals, la comprensió contextual i l’ús de diversos registres lingüístics.

 L'autor subratlla la importància del compromís emocional en l’aprenentatge d’idiomes i el desenvolupament de les destreses lingüístiques mitjançant l’ús de la música, el llenguatge corporal i els elements expressius. També destaca la importància de l’activitat de glosar per a millorar la competència comunicativa oral i el seu potencial per a enriquir les experiències d’aprenentatge d’idiomes en les escoles.

 

Paraules clau: glosa, llengua oral, competència comunicativa, corrandes i cançó.

 

Cites:

"L’activitat de conversar a través de gloses esdevé una vivència estimulant que es viu de forma gairebé lúdica." 

"La diversitat de vegades va lligada a l’existència de disciplines diferents, però també té molt a veure amb els diversos registres lingüístics."

 

"El primer objectiu de la glosa a l’escola és el de millorar la competència comunicativa oral a partir d’una pràctica motivadora i satisfactòria per a l’alumnat."

 

Pregunta autor: Quins serien els principals reptes que enfronta la implementació de la glosa a les escoles primàries i com es poden superar?

Lectura 6: “Petiscando libros”: un proyecto de fomento lector para el aprendizaje literario de docentes en formación.

 - Síntesi

Ens parla d’un projecte innovador que es va dur a terme durant el curs 2021-2022. Es tractava de crear un club de lectura i un blog de recomanacions literàries per als futurs docents. L'objectiu era fomentar la lectura i millorar la relació dels estudiants amb la literatura.

El club de lectura seleccionava obres basades en criteris de qualitat estètica i literària, relacionats amb la matèria de Literatura Infantil i Dramatització. A més, el blog oferia propostes educatives relacionades amb la lectura.

Els qüestionaris d'avaluació van mostrar que els docents en formació van percebre una millora significativa en la seva formació i que els estudiants van tenir una relació més positiva amb la lectura.

- Paraules Clau

- Docents en formació

- Club de lectura

- Blog literari

- Millora educativa

- Frases destacables

1. A nivel metodológico, se trata de una estratègia creativa de promoción de la lectura a través de procesos de reflexión, cuestionamiento, interacción, construcción de significados personales y sociales mediante la cual se crean ambientes que promueven el interès por establecer relaciones interpersonales.

2. La escuela debe promover la creación de estos ambientes de aprendizaje en los que no solo se desarrollan habilitades y competencias lectoras, sinó que se promueve la creación de una cultura lectora.

- Preguntes per l’autor

La selecció d'obres basada en uns criteris específics van tenir un impacte significatiu en la millora de la relació de l'alumnat amb la lectura? Per què?

Lectura 5: La creación de un espacio de socialización lingüística junto con niños de Corrientes, Argentina.

 - Síntesi

L'article parla sobre l'experiència de María Florència Conde en la construcció d'un espai on els nens puguin socialitzar i aprendre guaraní en una escola de Corrientes.

L'autora destaca la importància de crear espais significatius per a ensenyar i aprendre, i com els propis nens poden participar en la construcció d'aquests espais. A més a més, ens mostra com els nens poden ser actius en la transformació de les seves pràctiques lingüístiques i com la recerca col·laborativa pot ser una eina poderosa en la intervenció sociolingüística.

Tant mateix, ens parla de com es va crear l'espai "el mástil" i com es van utilitzar les interaccions socials i les relacions entre els nens per a construir un ambient de socialització lingüística. 

- Paraules clau:

Socialització lingüística

Intervenció sociolingüística

Reflexió metalingüística

Guaraní

- Frases destacables:

1. “El mástil” se convirtió en un espacio de socialización de ninos e investigadora como hablantes de guaraní, en el que participamos de usos sociales de las lenguas e instalamos un modo especifico de enseñar, aprender y compartir.

2. En este espacio de socialización no siempre fue possible establecer quién enseña a quién o en qué direcciones, más bien podemos ver cómo se dan procesos simultáneos, cómo las dinámicas de interacción se van construyendo y negociando en los encuentros.

Lectura 4: Les amigues del lenguaje inclusivo

 - Síntesi

El llenguatge inclusiu és el tema que aborda aquest article. En molts països de parla hispana, com l'Argentina i Xile, s'està promovent l'ús de paraules inclusives per a reconèixer i visibilitzar a totes les persones, independentment del seu gènere.

Una de les formes més comunes de llenguatge inclusiu és utilitzar la lletra "e" en lloc de les terminacions tradicionals de gènere masculí i femení. Per exemple, en lloc de dir "alumnos" o "alumnas", s'utilitza "*alumnes" per a referir-se a totes les persones que formen part d'un grup estudiantil. D’igual maera, en lloc d'utilitzar "todos" o "todas", es pot utilitzar "*todes" per a incloure a totes les persones sense importar el seu gènere.

Aquest enfocament busca eliminar l'exclusió i la invisibilització d'uns certs grups de persones que han estat marginats o ignorats en el llenguatge. No obstant, també ha generat uns quants debats. Hi ha gent que pensa que l'ús de paraules inclusives pot dificultar la comprensió i la comunicació, mentre que uns altres pensen que és una forma important de promoure la igualtat.

Cal destacar que institucions com l'Acadèmia Argentina de les Lletres han expressat el seu desacord amb aquesta pràctica, argumentant que va en contra de les regles gramaticals establertes. D’altra banda, la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) ha manifestat que qualsevol canvi en l'idioma ha de ser fruit d'un consens social i no pot ser imposat. 

- Paraules clau:

- Llenguatge inclusiu

- Gènere neutre

- Igualtat de gènere

- Diversitat

- Frases destacables:

1. Si se trata de denunciar las desigualdades y el machismo, la campaña de comunicación me parece magnífica. Si se trata de modificar el idioma de una forma unilateral, [...] dudo que casi 600 millones de personas vayan a seguir esas directrices de un día para otro.

2. La mayoría de colegios no tiene una normativa al respecto y deja en manos del profesorado cómo actuar.

- Preguntes per l’autor:

1. Creus que la Real Academia Española hauria d'adaptar-se als canvis socials i acceptar el llenguatge inclusiu?

2. Creus que el llenguatge inclusiu pot ser una eina efectiva per a combatre el masclisme i la discriminació de gènere?

Lectura 4: No es sexista la lengua, sino su uso

 - Síntesi

S’analitza les acusacions de sexisme en l'idioma espanyol i com el feminisme ha afectat el seu ús. L'autor argumenta que el llenguatge en si mateix no és sexista, sinó que el seu ús pot ser-ho. Assenyala que el gènere gramatical no sempre es correspon amb el sexe biològic i que existeixen paraules que engloben tant a homes com a dones. A més, l'autor destaca que el llenguatge és un reflex de la societat i que, per tant, els canvis socials es reflecteixen en el llenguatge. 

L'article també aborda les reivindicacions del feminisme en relació al llenguatge espanyol, com la inclusió de la forma femenina en els substantius professionals i l'eliminació d'expressions que consideren sexistes. L'autor argumenta que aquestes reivindicacions poden tenir efectes secundaris no desitjats, com la creació de paraules innecessàries o la dificultat per a expressar-se amb claredat. 

En conclusió, l'autor defensa que el llenguatge no és sexista en si mateix, sinó que el seu ús pot ser-ho. A més, argumenta que els canvis en el llenguatge han de ser el resultat d'una evolució natural i no d'imposicions externes.

- Paraules clau:

1. Llenguatge

2. Sexisme

3. Feminisme

4. Ús del llenguatge

5. Evolució del llenguatge

- Preguntes per l’autor:

- Com creus que el llenguatge pot evolucionar per a reflectir millor la igualtat de gènere?

- Com creus que el llenguatge pot ser utilitzat per a promoure la igualtat de gènere en la societat?

Informe projecte 2: l'assetjament sexual

Aquí trobareu l'informe del projecte 2, que analitza l'informe del qüestionari sobre l'assetjament sexual, elaborat per la Roser Sala, la Laia Milà, la Kora Laudo, la Sílvia Prat i el Xavier Alarcón.

Lectura 4

 

¿Qué rol desempeña el lenguaje inclusivo en la batalla por la igualdad?

Aquest document analitza el paper del llenguatge inclusiu en la batalla per la igualtat de gènere, especialment en el context de la llegua espanyola. Destaca l’impacte desproporcionat de la violència sexual sobre les dones i subratlla la necessitat de tolerancia zero cap a aquest tipus de violència, el sexisme i el masclisme en l’esport i en la societat. López Yllera sosté que el llenguatge exerceix un paper crucial a l’hora de perpetuar o combatre la discriminación i la violència contra les dones.

També, senyala la importància del llenguatge inclusiu en la batalla per a la igualtat, destacant la estratègia feminista per a combatre el sexisme llingüístic. Analitza l’evolució de la postura de la RAE sobre el llenguatge inclusiu, fent referència al debat sobre els usos de termes inclusius i a la influència de la RAE en les normes llingüístiques. L’autora reconeix els avenços de la RAE en el reconeixement de la correcció gramatical del llenguatge inclusiu i el seu potencial per a empoderar als ciutadans.

Per acabar, aquest article demana adoptar una visió proactiva del canvi social i els drets humans, fent èmfasi en el potencial del llenguatge per a impulsar la igualtat. En general, subratlla el paper crucial del llenguatge en la formació de les percepcions socials i demana que es continuïn els esforços per a promoure el llenguatge inclusiu com un mitjà per a combatre la desigualtat de gènere i la discriminació.  

Paraules clau: Llenguatge inclusiu, igualtat, violència sexual, RAE i feminisme.

-      Cites destacables:

1. "El reconocimiento de la corrección gramatical, no sólo del uso del masculino genérico, sino también del desdoblamiento de masculino y femenino, y de la explícita mención del femenino."
2. "Desde hace más de treinta años la UNESCO lleva impulsando este cambio lingüístico –generando órganos y herramientas específicas– en la búsqueda por ganar una igualdad que no sea meramente formal, sino real."
3. "La redacción constitucional y sus posibles cambios no dependen de la RAE, sino de la voluntad de quien legisla. El progreso hacia una posición más igualitaria e inclusiva, es una cuestión política, no jurídica ni lingüística."

Pregunta autor

Com consideres que la societat pugui seguir avançant per a promoure un ús més equitatiu del llenguatge en tots els àmbits, incloent la legislació i les institucions governamentals?

INFORME RESULTATS " ESTUDI SOBRE PERCEPCIONS I IMPACTE DELS ESTEREOTIPS"

En el següent enllaç trobareu un enllaç amb les respostes de l'enquesta i  l'informe on exposem les conlcusions del projecte. Esperem que us agradi !

https://docs.google.com/document/d/1k5k1vBctq2Ii_GYyv19tknhQy4dfLP11NBPGrc_GOdk/edit?usp=sharing 

INFORME QÜESTIONARI: GÈNERE I DESCRIMINACIÓ A LA FEINA

 Introducció

Actualment, vivim en una societat en què la violència masclista està present en el nostre dia a dia. A la feina, pel carrer, a casa…  El 2023 s’han tramitat més de 12.000 denúncies relacionades en aquest àmbit, una dada que no hauria de deixar indiferent a ningú. Sovint no s’alça la veu quan algú coneix una experiència d’agressió o desigualtat laboral, la qual cosa provoca silenciar les vísctimes i donar suport als agressors, els quals no pateixen les conseqüències. Per aquesta raó, hem decidit indagar en les agressions relacionades amb el gènere a les empreses, i les desigualtats que comporten. Hem fet arribar un qüestionari a més de 50 persones amb l’objectiu de conèixer experiències i analitzar tendències, amb l'objectiu de contrastar-les amb les nostres expectatives i opinions.

Interrogants i metodologies 

Per dur a terme la recollida de dades hem decidit fer un qüestionari que consta de tres parts: Informació sociodemogràfica dels participants, preguntes en format Likert per a obtenir dades quantitatives i, finalment, una pregunta oberta en què, qui volgués, pogués esplaiar-se i donar la seva opinió, la qual ens dona un punt de vista qualitatiu.

Una vegada recollides les dades, hem decidit centrar-nos en cinc eixos per analitzar, dels quals vam formular hipòtesis prèviament:

• L’assetjament a la feina té l’origen amb els treballadors amb càrrecs superiors.

• Les empreses més grans tenen protocols més elaborats o compartits amb els seus treballadors.

• La majoria de persones no denunciarien en cas d’observar una agressió en l’àmbit laboral.

• En cas de patir desigualtat social, la víctima ho parlaria amb superiors que tinguin recursos per fer front a la situació.

• Les dones reben més assetjament laboral que els homes.

Eixos investigats

Relació entre l’origen de l’assetjament i el gènere

Un dels eixos en els quals hem fet més èmfasi ha estat de part de quina persona de dins l’àmbit laboral té origen l’assetjament o la desigualtat depenent del gènere amb el qual s’identifica la víctima. 

Per una banda, analitzant les respostes de les dones veiem que el 29’7% han rebut assetjament d’alguna persona amb càrrec superior, el 33’3% l’han rebut de companys dins l’àmbit laboral, el 25% l’han rebut de clients i un 4’16% l’ha rebut de persones externes que fan ús del servei que s’ofereix. 

Per altra banda, analitzant les respostes dels homes podem arribar a la conclusió que, partint que les dones reben més assetjament o discriminació dins una empresa, una gran part dels agressors són companys de feina que no ocupen cap càrrec superior, mentre que als homes els passa a l’inrevés.

No només trobem diferències entre qui es veu amb poder d’assetjar a una persona dependent del seu càrrec, sinó que també ho veiem per part dels clients, observem que les dones reben més assetjament per part d’aquests que els homes.

Relació de l’existència de protocols respecte el tamany de l’empresa

Tenint en compte, la dimensió de l’empresa podem observar l’existència de protocols d’actuació per aquestes situacions. Analitzant les dades, no existeix una clara diferència entre la relació de la quantitat de treballadors i l’existència de protocols. El que sí que en podem extreure és com les empreses petites i les de més de noranta treballadors, han aconseguit que els seus treballadors coneguin l’existència d’aquests protocols. Ara bé, per afirmar aquesta hipòtesi, s’hauria de fer un estudi més acurat sobre els perfils dels treballadors i la diferenciació entre els tipus d’empreses, tenint en compte els valors d’aquesta.

Rol de les persones que observen desigualtats laborals

L’última pregunta de l’enquesta fa referència a l’acompanyament amb el qual farien front a una desigualtat laboral per qüestió de gènere en el cas que una persona propera en patís. Així doncs, un 41% de les respostes afirmen que l’activisme per fer front a les desigualtats seria la seva ajuda. A les respostes observem com es parlen de protocols, de departaments de Relacions Humanes de les empreses, de Sindicats Laborals i inclús de tràmits burocràtics més enfocats a la intervenció d’advocats. Els resultats ens mostren que gairebé la meitat de les persones porten la disconformitat amb la desigualtat més enllà del suport emocional i l’enfoquen des d’un àmbit legal. 

Relació de qui ha patit desigualtats salarials i qui ha lluitat per combatre-les

Un altre eix que hem volgut investigar és la relació entre qui ha patit desigualtat salarial i, d’aquestes persones, qui ha parlat amb superiors per resoldre-ho. Hem pogut observar que un 18,2% (deu persones) han respost que sí que han patit desigualtat salarial, i un 5,5% (tres persones) també, però no a la feina actual.  D’aquestes tretze persones, han respost dotze a la segona pregunta que analitzem en aquest eix (s’ha parlat amb superiors o s’ha lluitat per aquesta desigualtat salarial). Sis persones són el resultat de la resposta “no” i unes altres sis a la resposta “sí, però no va funcionar”. Amb això observem que, en cap moment, els participants que van patir desigualtat salarial, van aconseguir cap canvi pel que fa a això. En ambdós casos, ho hem relacionat amb els recursos que tenen els participants per considerar si hi havia relació entre el fet d’haver parlat o no amb superiors. La mitjana en ambdós casos ha estat de 2,6 pel que fa a la pregunta de si tenen recursos per lluitar contra la desigualtat social.

Relació entre el gènere i l’assetjament en l’àmbit laboral

Una altra hipòtesi és que les dones reben més assetjament que els homes. Segons els resultats, un 75% de dones no han rebut assetjament enfront d’un 74% dels homes. Per tant, un 25% de dones han rebut assetjament i un 26% dels homes. Una dada curiosa és que hi ha un home que ha marcat el 3 (més freqüència) i cap dona ha marcat més d’un 2. Segons aquest qüestionari, trobem que no sembla que el gènere sigui un eix de desigualtat, encara que si analitzem les altres variables, trobarem que les dones solen ser més vulnerables davant aquests casos. En conclusió, la nostra hipòtesi no es pot confirmar de manera clara només analitzant aquest eix, però per diverses raons, tenim coneixement que la diferència entre homes i dones és més clara i evident.

Conclusions

Una vegada finalitzat el projecte, i havent escollit certs eixos per a comparar les dades, hem arribat a diverses conclusions.

En primer lloc, els resultats envers la desigualtat salarial ens han sorprès, ja que són bastant similars indiferentment del gènere, en comparació a les dades que estem acostumats, en què moltes dones pateixen desigualtats respecte als homes. Cal esmentar, però, que amb l’enquesta distribuïda no hem pogut saber específicament els treballs dels participants, així que les conclusions es veuen limitades en aquest aspecte. Tot i això, el fet que ningú aconseguís resoldre el problema, ens mostra la jerarquia entre els diferents càrrecs a les empreses. Una persona que pateix desigualtats, difícilment les podrà resoldre sola.

Seguidament, ens hem fixat que només una persona ha respost que mai s’ha sentit assetjada, però, en canvi, la majoria de persones marcaven amb nombres baixos a la pregunta: “T’has sentit assetjat/da al lloc de feina?”. Per tant, podem concloure que la gran majoria de persones han patit assetjament, però de diferent grau. Aquesta estadística encara té més pes quan la relacionem amb el 41% de les persones que prenen un rol actiu envers les desigualtats laborals, ja que significa que més de la meitat dels participants no denunciarien aquests actes. Una raó, per exemple, pot ser per la por d’enfrontar-se a un superior, o perquè ho consideren un assetjament de menor grau, en què no cal alçar la veu. Finalment, considerem important mencionar la importància de denunciar tots els actes d’agressió que veiem o patim, sempre seguint el desig de la víctima, però indiferentment del grau que ens pugui semblar, ja que amb el silenci ens compartim còmplices de l’agressor.