dijous, 30 de novembre del 2023

Lectura 8B

 L’article ens parla de 10 idees claus en els primers passos dels infants que comencen a llegir i escriure.


La primera idea és emfatitzar la importància que els nens convisquin amb un entorn on la lectura i l'escriptura siguin activitats quotidianes i significatives. Proposa que l'aprenentatge s'integri amb experiències reals, com llegir un avís, apuntar-se per a participar en una activitat o llegir el menú del dia. Aquest enfocament busca anar més enllà de l'ensenyament formal, proporcionant als nens oportunitats per a experimentar i valorar els autèntics significats de llegir i escriure.


L'autora destaca la necessitat de facilitar aprenentatges interrelacionats com a segona idea, reconeixent que el procés de lectura i escriptura és complex i va més enllà de desxifrar el text. Se subratlla la importància d'ensenyar el desxifrat dins d'un context lector o escriptor complet, promovent experiències que requereixen reflexió sobre el metallenguatge.


La tercera idea és la lectura en veu alta per als neolectors com una activitat que va més enllà de transmetre informació. Llegir en veu alta és un recurs per a familiaritzar als nens amb l'estructura del text escrit i el seu llenguatge, així com per a establir llaços afectius i construir experiències positives de lectura.


La quarta idea és escriure conjuntament; que es destaca com una estratègia beneficiosa per a l'aprenentatge, permetent que experts i aprenents participin en el procés complet de producció d'un text. L'autora suggereix que l'escriptura conjunta és més útil que la lectura conjunta per a desenvolupar habilitats alfabètiques bàsiques.


L’autora exposa com a cinquena idea la importància de considerar les relacions entre la llengua oral i la llengua escrita des dels inicis. Aclareix que mentre evoluciona la llengua oral, és possible introduir als nens en la llengua escrita, assenyalant les complexitats i restriccions de la representació escrita del llenguatge oral.


Sisena idea: l'estímul als nens per a experimentar amb la lectura i l'escriptura es planteja com a essencial per a fomentar l'autonomia en l'aprenentatge. Es destaca la importància de convidar els nens a provar utilitzant el que han après en experiències tant dins com fora de l'escola.


L'article emfatitza el valor del temps i la paciència en el procés d'aprenentatge de la lectura i escriptura com a setena idea, subratllant que els aprenentatges complexos necessiten temps i es desenvolupen interrelacionadament amb tots els elements que intervenen en el procés.


Valorar més els encerts que els errors es presenta com una estratègia efectiva i és la vuitena idea. Reconeixent i comunicant els progressos de l'aprenent podem construir un autoconcepte ajustat i establir un clima de seguretat afectiva a l'aula.


La novena mesura és fer ús dels diferents materials del medi, una idea destacada, ja que fent servir elements quotidians de l'entorn dels nens com a embolcalls, cartells, rètols, etc., es desperta el seu interès i comprensió del sistema d'escriptura.


I com a última mesura, parlar de la lectura i l'escriptura es presenta com una pràctica essencial per a progressar en l'aprenentatge. L'autora proposa situacions de lectura i escriptura col·laborativa entre parells o en petits grups, fomentant la interacció verbal que contribueix a la construcció d'aprenentatges.


Lectura 7B

 

En aquest text anomenat “Mirando al mundo con curiosidad” de Rodrigo J. García ens explica la transformació pedagògica que ha anat vivint l’institut Sierra la Mesta, treballant a partir de projectes que estan vinculats als interessos i a la realitat de l’alumnat.


Trobem opinió de l’alumnat on reconeixen que gràcies a diferents projectes que han dut a terme, han sigut capaços de desenvolupar habilitats i competències de diferents assignatures. Són conscients dels aprenentatges realitzats i de l’actitud amb la qual s’han d’executar les diferents tasques.


La justificació que utilitza el centre educatiu és aconseguir implicar l’alumnat i que aprengui a treballar de manera autònoma. El director, Jorge Centeno Blanco, exposa que fan servir aquesta metodologia per dotar d’habilitats l’alumnat i fer front a les diverses crítiques què s’exposa el sistema educatiu com la no vinculació dels aprenentatges fets a l’escola amb la vida real.


En els següents paràgrafs, l’autor ens mostra de quina manera és organitzat per cursos l’horari per treballar el projecte i ens explica diferents indicacions sobre com aterren aquestes propostes a l’aula. Un tret identitari de la manera de fer d’aquest institut és donar hores per la realització de projectes de més a menys hores a mesura que avança el curs. També ens informa que el professorat s’organitza en parelles i planifica conjuntament la posada a punt. Enganxem un paràgraf del text que resumeix aquesta organització:


“Cada materia aporta un número de sesiones semanales para trabajar los proyectos (por ejemplo, dos horas semanales en 1º de ESO) a lo largo de dos semanas por proyecto. Implicando de manera equilibrada varias materias y habitualmente dos. El horario de los dos profesores se organiza para que las horas asignadas sean consecutivas. Cada docente permanecen seis horas en cada grupo y cada grupo utiliza 12 horas a la semana para trabajar por proyectos en 1º de la ESO, y nueve en 2º. Los dos maestros rotan por los tres grupos.”


Aquesta millora i evolució es distingeix per diverses mesures i actuacions:


  • Implantació de rutines de treball en equip

  • Contínua participació en processos de formació sobre pedagogies actives

  • Millora del clima de convivència 

  • Millora de la col·laboració del centre

  • Acercando Generaciones, Entrelazando Vidas (projecte per integrar alumnat i famílies)

  • Reestructuració d’horaris, d’espais i de la pràctica del lideratge pedagògic distribuït.

  • Informatització de rutines de comunicació i gestió burocràtica


A part d’aquests aspectes, també el centre ha rebut molta ajuda de les famílies, l’administració autonòmica, el professorat i la LOMLOE, que reforça les seves metodologies.


Finalment, l’article ens presenta diferents espais amb una explicació de les funcions i activitats que compleixen. També ens parla sobre diferents justificacions i exemples de l’organització del professorat i el text ens acaba explicant un projecte que fusiona Física i Química i Matemàtiques utilitzant el futbol com a excusa per treballar diferents continguts de les àrees mencionades.


En resum, aquest article ens presenta un centre escolar de secundària que fa ús de metodologies actives com el treball per projectes, quins objectius té, quin desenvolupament s’ha donat perquè funcionin les idees proposades i sobresortir el concepte de treballar a través dels interessos i la realitat de l’alumnat procurant augmentar la seva autonomia mentre s’integren els diferents continguts curriculars.


García-Pedreira (2023). “Petiscando libros”: un proyecto de fomento lector para el aprendizaje literario de docentes en formación

Paraules clau:

Club de lectura, educació literària, formació de docents, hàbit lector, literatura infantil.

Síntesi:

Segons l’estudi Barómetro de Hábitos de Lectura y Compra de Libros en España 2021, es va confirmar que vivim en una població generalment amb poc hàbits lectors, inclús un gran nombre de l’alumnat que estudia per a ser docent. Es relaciona els docents amb l’obligació de fomentar i consolidar els hàbits lectors de l’alumnat com una responsabilitat, obligació professional i compromís social adquirit com a institució educativa. Així doncs, fomentant la lectura dins l’escola, condicionarà l’hàbit a altres àmbits.

Petiscando libros va ser una matèria anomenada Literatura Infantil i Dramatització implementada el curs 2021/2022 en la Universitat de Santiago de Compostela pel grau d’Educació Infantil i el doble grau d’Infantil i Primària on es fomentava la lectura basada en l'aprenentatge dialògic.

L’article, per tant, pretén presentar i descriure l’experiència i els resultats de l’alumnat per poder seguir oferint propostes innovadores metodològiques que millorin l’eficàcia dels processos de formació del futur professorat en matèria d’educació literària.

Després d’implantar l’estudi i fer una recerca de dades, van poder observar a través de qüestionaris fets als 91 alumnes que van cursar l’assignatura que, tant la seva relació amb la lectura com els seus hàbits lectors havien millorat notablement així com van adquirir altres habilitats beneficioses pel seu futur com a docents. Es valora positivament el projecte en totes les variables estudiades.

Cites:

“En efecto, el proceso de promoción y fomento de la lectura es también tarea prioritaria de la escuela, una de las más importantes instituciones con responsabilidad formativa sobre la infancia.” pàg. 6

“Además, la buena relación con la lectura también está directamente vinculada con el mayor disfrute de la lectura como forma de ocio, independientemente de los fines que se busquen al leer” pàg. 18

“... ha dejado patente una valoración muy positiva del proyecto en todas las variables estudiadas.” pàg. 22

Pregunta per l’autora:

Creus que és necessari fer una formació contínua en educació literària durant els quatre anys del grau?


dimecres, 29 de novembre del 2023

Lectura 8 A: "Escuela e interacción social: Hablar para pensar, para aprender, para ser."

Escuela e interacción social: Hablar para pensar, para aprender, para ser


Paraules clau:

  1. Desenvolupament integral, social i cognitiu.
  2. Interaccions socials.
  3. Aprenentatge explícit.
  4. Intervencions globalitzades i competencials.
  5. Diàlegs i reflexions reals.


Frases destacables:

  1. Las escuelas son centros de actividad social e interacción humana” y si cierran “muchos niños y jóvenes pierden el contacto social, que es esencial para el aprendizaje y el desarrollo (UNESCO, 2020).
  2. En el desarrollo cultural del niño, toda función aparece dos veces: primero, a escala social, y más tarde, a escala individual; primero, entre personas (interpsicològica), y después, en el interior del propio niño (intrapsicològica) (Vygotsky, 1973, pp. 92-94).
  3. Entendemos la enseñanza como la creación de entornos ricos y estimulantes, que propicien la actividad exploradora de los alumnos, con preguntas interesantes, retos intelectuales, resolución de problemas para los que no siempre haya una única respuesta, y la interacción social como el camino para elaborar formas de interpretación del mundo (Cubero, 2015).

Pregunta a l’autor:

  • Considereu que aquestes pràctiques que desenvolupen l'aprenentatge a través d'intervencions competencials i reflexions reals és compatible amb els processos avaluatius del nostre sistema educatiu actual? Exemple: PAU (Proves d'accés a la universitat)


Síntesi:

L'article presentat per Xavier Fontich i Santiago Fabregat Barrios, és un crit d’alarma cap a la situació social que es va viure durant la pandèmia i que va afectar la vida de tants infants. Alhora, té la intenció de remarcar la importància de la feina que es porta a terme a les escoles, junt amb les múltiples interaccions socials que tenen lloc dins les classes, i com aquestes repercuteixen en el desenvolupament integral dels alumnes. Concretament, amb aquest escrit els autors volen mostrar la interacció, no tan sols com la coneixem, sinó com a un motor d’aprenentatge que té com a objectiu potenciar el desenvolupament social i cognitiu dels infants. Per tant, l’article ens presenta diàlegs i reflexions reals del rol que exerceix la socialització a l’hora de parlar, pensar i aprendre junt amb altres persones. 

Primerament, en l’escrit ens mostren un petit diàleg entre alumnes de 4 i 5 anys fent filosofia i responent a la pregunta “¿Cómo sabré en qué piensas? Un dels infants va respondre que feia falta parlar, fet que ens indica que l’alumne troba relació entre el pensament i el llenguatge. Nombrosos estudis mostren que aquests dos aspectes es retroalimenten, però que és el pla social qui conforma un pla psicològic després d’un procés d’internalització. És a dir, que l’aprenentatge té lloc primer en un entorn de pensament col·lectiu a través de la parla, ja que, més tard, l’individu obtindrà beneficis en posar-se a pensar-ho en solitari (procés d’internalització).

En un altre exemple de diàleg, ens mostren un grup d’infants que només grava el resultat final d’una activitat sobre continguts gramaticals. Tot i això, la importància de la tasca no era trobar el resultat correcte, sinó, aprendre a discutir constructivament amb els altres, tema al qual el professor va dedicar pautes i diferents sessions. A més a més, l’activitat comptava amb múltiples solucions per afavorir les discussions. La resposta d’aquests va ser que no creien que la discussió tingués cap interés (segurament per la desestructuració en l’expressió dels dubtes, relectures, consulta d’apunts, etc.). 

El que els alumnes no sabien, és que, a més a més d’ajudar a puntuar la implicació dels grups, aquestes gravacions servien per analitzar com els infants construeixen el seu saber metalingüístic. D’una altra banda, el diàleg continuat entre escriptura i oralitat d’aquestes activitats ajuda a integrar en l’aprenentatge als nens i nenes amb capacitats diferents, on, alumnes amb diferents nivells, aprenen els uns dels altres.

Finalment, arran dels exemples exposats en l’article presentat per Xavier Fontich i Santiago Fabregat Barrios, els autors han mostrat la importància de la part social en l’educació, ja que, escoltem i valorem altres idees i perspectives a la pròpia i alhora això ens comporta coneixement. Per tant, els docents tenim la feina de defensar, no només aquests espais d’aprenentatge col·lectiu i desenvolupament humà, sinó que també l’hem de defensar davant un context històric que amenaça la pròpia existència de les escoles.

3 Junyent 2021

Síntesi:

En aquest article Junyent recopila contribucions de setanta dones que treballen en camps relacionats amb el llenguatge i proporciona arguments per debatre sobre l’ús d’un llenguatge inclusiu o no sexista. Creu que l’ús d’un llenguatge inclusiu exclou les dones de la categoría general i fomenta el pensament binari. Junyent també critica l’ús de gènere neutre, afirmant que no reflecteix la realitat dels carrers. 

Al llarg de la lectura, també destaca com les institucions i els polítics han adoptat el llenguatge no sexista a les seves comunicacions. Tot i això, argumenta que l’enfocament en el llenguatge inclusiu oculta un problema més important, que és l’anàlisi del discurs i les dinàmiques de poder. Al final, fa èmfasi dient que creu que la situación de les dones és pitjor ara que a la década del 1970, quan el feminisme se centrava en el paper de les dones en les professions liberals. Argumenta que el moviment feminista ha d’abordar les necessitats de totes les dones, incloses aquelles que treballen a fabriques i serveis de neteja.

Frases destacables: 

"El gran problema de la llengua inclusiva és que, en realitat, discrimina."

"A la meva generació, quan deien que una cosa no era per a nens, jo em sentia inclosa, com a nena, en el conjunt de nens. Ara ja no és així."

"El gènere tal com l'entenem nosaltres és residual; en canvi, el masclisme és universal."

"El llibre recorda que les directrius per fer més inclusiva la llengua i visibilitzar les dones van començar a la dècada dels 70 del segle XX."

Pregunta: Quina és la seva opinió respecte a com abordar la igualtat de gènere en el llenguatge sense caure en la discriminación o en la exclusió de certs grups?

Paraules clau:

  • Llenguatge inclusiu
  •  Discriminació
  • Análisis del discurs
  • Feminisme
  • Gènere gramatical

Conde (2022). La creación de un espacio de socialización lingüística junto con niños de Corrientes, Argentina

Paraules clau:

Guaraní, socialització lingüística, investigació en col·laboració, comunitat, espais segurs. 

Síntesi:

Aquest article relata una investigació duta a terme a la província de Corrientes, Argentina on es mostra la creació i l’evolució d’un espai de socialització lingüística sorgit en una escola de la província. Ens trobem en un territori en el qual la població ha disminuït els darrers anys a causa dels desplaçaments cap a centres urbans propers i on la seva llengua, el guaraní, ha anat quedant cada vegada més invisibilitzada de cara a les futures generacions en centres educatius a causa del discurs de prohibició que limita els usos i els sentits del guaraní i del castellà en espais interacció.

La creació del “màstil” sorgeix en una escola del territori com a espai de socialització lingüística on, tant infants com la investigadora, comparteixen experiències, reflexions i pràctiques al voltant de la seva llengua, el guaraní. Al llarg de l’article, es pot observar com aquest espai es converteix significativament en un espai d’ús per l’intercanvi de coneixements i l’aprenentatge de la llengua, així com un espai de construcció d'identitat lingüística.

Al llarg del temps a força de compartir aquest espai, el “màstil” es consolida com un punt de trobada on poden explorar els seus usos orals i escrits de la seva llengua, on s’estableix una dinàmica d’interacció entre la investigadora i els infants, rellevant la importància d’aquesta llengua a les seves vides. Així mateix, altres espais lingüístics dels infants queden influenciats per les pràctiques dutes a terme en el “màstil”, així com l’impacte en les relacions i percepcions dels infants sobre el guaraní i el castellà.

D’altra banda, l’article reflexiona sobre el paper de la investigadora com a participant activa en el procés, destacant-hi la importància de la seva posició en la construcció de coneixement i en la intervenció sociolingüística.

L’article també esmenta com l’espai evoluciona, es remodela o l’influencia factors externs igual que passa en la seva dinàmica. 

Cites:

“No existen datos fiables sobre la cantidad de hablantes de guaraní en la provincia y esto, en parte, se debe a que la mayoría de sus usuarios no se identifican como indígenas, y en algunos casos tampoco como hablantes, quiénes, por lo general, expresan que “entienden pero no hablan” (Gandulfo, 2007).” pàg. 4

“Durante los años que siguieron “el mástil” se consolidó como un espacio de encuentro entre quienes teníamos ganas de estar allí.” pàg. 10

“Decir que el espacio se “crea” supone entender a éste como un “lugar practicado”, hecho a partir del tránsito y acciones de sujetos (De Certeau, 1996, Vol. 1, pp. 127 - 142).” pàg. 13

Pregunta per l’autor:

Creus que un espai físic afavoreix un espai de socialització lingüística?


diumenge, 26 de novembre del 2023

8 (B). Leer y escribir. 10 ideas clave para los primeros pasos

Síntesi

El llibre "Iniciar a la lectoescriptura: 10 claus fonamentals" de Montserrat Fons ofereix pautes per acompanyar els nens en els seus primers passos cap a l'alfabetització. S'emfatitza la importància de crear un entorn enriquit amb oportunitats de lectura i escriptura, fomentar l'aprenentatge cooperatiu, llegir en veu alta per als nous lectors, escriure de forma col·laborativa, considerar la relació entre el llenguatge oral i escrit, motivar els nens a experimentar amb la lectura i l'escriptura, valorar el temps i la paciència, prioritzar els èxits sobre els errors, utilitzar els recursos disponibles i discutir la importància de la lectura i l'escriptura. A més, destaca la complexitat del procés d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, i destaca que l'alfabetització efectiva requereix la integració d'altres processos cognitius a més del reconeixement de paraules.



5 paraules clau

1. Lectura

2. Escriptura

3. Aprenentatge

4. Llengua

5. Comunicació



3 frases destacables

1. "Els millors materials per ensenyar a llegir i a escriure són els que circulen a l'entorn on viuen els nens."


2. "Per llegir cal combinar estratègicament el desxifrat i el reconeixement de paraules amb altres procediments d'alt nivell cognitiu com l'emissió d'hipòtesis o anticipació."


3. "Valorar més els encerts que els errors."




Pregunta per a l’autor

Com es pot involucrar els pares i els cuidadors en el procés d'ensenyament de la lectura i l'escriptura en els nens?



7 (B). Mirando al mundo con curiosidad

 Síntesis

L'Institut Serra la Mesta destaca per la seva evolució educativa, prioritzant la participació i llibertat estudiantil. A través d'un enfocament interdisciplinari, els mestres connecten les matèries amb la realitat dels alumnes, treballant en diversos projectes com ara informes científics, revistes històriques i vídeos. Des de l'ESO fins al quart curs, implementen l'aprenentatge basat en projectes, adaptant-lo a cada matèria. Aquesta metodologia requereix col·laboració entre docents i horaris específics per a projectes. Tot i desafiaments, aquesta iniciativa ajuda a estabilitzar l'equip docent, involucrant-los en reunions per millorar i capacitant-los en metodologies actives. Es reestructuren espais físics, integrant l'aprenentatge en entorns diversos. Els estudiants participen activament en projectes que transcendeixen l'aula, explorant-ne l'entorn i proposant accions amb impacte social. L'institut es converteix en un lloc d'aprenentatge pràctic, que permet que els alumnes desenvolupin habilitats reals, com aplicar la física al futbol o crear materials audiovisuals.


5 paraules clau

  1. Transformació educativa

  2. Aprenentatge Basat en Projectes

  3. Autonomia estudiantil

  4. Metodologies actives

  5. Impacte social



3 frases destacables

1. "La transformació implica reunions constants per millorar, capacitació en metodologies actives i un canvi en el clima de l'escola."


2. "L'institut es converteix en un laboratori d'idees i aprenentatge, permetent als estudiants desenvolupar habilitats en contextos reals."


3. "Els estudiants participen activament en projectes que van més enllà del saló de classes, explorant el seu entorn i proposant accions amb impacte social."



Pregunta per a l’autor

Com perceps l'impacte d'aquesta transformació educativa en el desenvolupament d'habilitats pràctiques dels estudiants en comparació amb mètodes educatius més tradicionals?









divendres, 24 de novembre del 2023

Marcos & Centenera (2019). “Les amigues” del lenguaje inclusivo

Paraules clau:

Llenguatge, inclusió, progrés, política, societat.

Síntesi:

L’any 2015 l'acadèmia sueca introdueix el concepte hen com a terme per a referir-se a les persones que s’identifiquen com a no binàries. Així com la llengua anglesa utilitza el terme they per fer referència a les persones que no s’identifiquen amb un gènere.

L’any 2018, es va visibilitzar el morfema -e durant les manifestacions multitudinàries a favor de l'avortament, com a nou terme, referint-se al gènere neutre, per a substituir la x o l’@ impulsat pel moviment feminista a favor de la diversitat sexual. Un terme utilitzat recurrentment a les escoles (públiques sobretot) d’Argentina i Xile i que va cada cop va guanyant més espais al carrer.

Mentrestant, a Espanya, encara és vigent el debat de la introducció d’aquest nou terme. Tot i la proposta de Pedro Sánchez l’any 2018 d'adaptar la Constitució amb un llenguatge més inclusiu introduint termes d’ambdós sexes (com treballadors i treballadores), la RAE continua debatent una guia de llenguatge no sexista, tractant d’aclarir si és necessari utilitzar el masculí i el femení per ser més inclusius, o si, per contra, el masculí ha de ser mantingut com a terme neutre.

Cites:

“Las instituciones reflexionan.” pàg. 2

““De repente no vamos a usar la -e por sistema, por sistema estaría bien usar bien la lengua, y no hacer un vago y tradicional, es decir, patriarcal”, acompaña Castañón. "Cuando el machismo desaparezca y disfrutemos de la igualdad total entre varones y mujeres, la lengua dejará de ser importante en estas cuestiones", remata Grijelmo.” pàg. 3

““¿A qué amigos vas a invitar a la fiesta de cumpleaños?”, le pregunta una abuela argentina a su nieto un parde semanas de que este cumpla nueve años. El niño enumera a siete varones y la abuela, extrañada, le pregunta si es que no vendrá ninguna niña a la celebración. “Sí. Obvio. Es que dijiste amigos y no amigues”, le responde.” pàg. 3

Pregunta pels autors:

Creus que una decisió política és més vàlida que una necessitat social?


Grijelmo (2018). No es sexista la lengua, sino su uso

Paraules clau:

Llenguatge, inclusió, feminisme, sexisme, canvi.

Síntesi:

Aquest text ens parla de com l'ús del llenguatge (llengua castellana) s’ha vist perjudicat per com ens hem desenvolupat en la societat històricament i com les estructures sintàctiques han perjudicat el llenguatge per culpa de la realitat.

El text reconeix l’ús de la llengua com a eina per a la consciència feminista, però adverteix que determinades estratègies lingüístiques poden quedar obsoletes de manera prematura, ja que encara podrien ser eficaços per influir en el canvi social. Per tant, es proposa abordar problemes existents en el llenguatge sense destruir el sistema existent, proposant alternatives com poden ser l’ús de termes neutres pel gènere.

Pel que fa a la fusió del llenguatge i la realitat, s’hi destaca que el llenguatge és un reflex de la societat i realitat que vivim i que evoluciona a mesura que canvien les percepcions de la societat. La necessitat de canvi del llenguatge també pot indicar-nos una necessitat d’evolució de la societat.

També s’hi aborden i analitzen altres estratègies empreses com la duplicació, és a dir l’ús d’ambdós gèneres, però exposant també que contraproduent pot suposar per l’esgotament o la reiteració. Així doncs, es proposen altres alternatives com l’ús de paraules inclusives com “la persona” o “la joventut” com a recurs funcional.

Així i tot, s’esmenta la incoherència entre la llengua i el gènere (moltes vegades confós amb el sexe) de les paraules, utilitzant paraules acabades amb -a (suposadament són les paraules femenines) utilitzades per fer referència al masculí, o a la inversa.

El text explora casos d'asimetria lingüística, inclòs l'ús de genèrics masculins i les complexitats del llenguatge de gènere en diverses professions. Argumenta que el masculí genèric de vegades pot destacar la importància de les dones en determinats contextos en lloc de fer-les invisibles.

La percepció de l’autor és que s’ha d’analitzar el sexisme en l’ús del llenguatge i no pas en el llenguatge en si i ho resumeix amb una cita de d’Aguas Vivas Catalá i Enriqueta García Pascual que diu que “Se puede ser feminista sin destrozar el lenguaje. Pero difícilmente se puede evitar un uso sexista de la lengua sin ser feminista”.

Cites:

“Qué importa la integridad de la puerta si se trata de rescatar a seres humanos. Qué importa la integridad del idioma si se trata de una lucha justa.” pàg. 2

“La lengua no es la realidad, sino una representación de la realidad.” pàg. 3

“Una silla tiene género, pero no sexo.” pàg. 5

Pregunta per l’autor:

Creus que hi ha una bona manera d’ensenyar un llenguatge allunyat del sexisme en el seu ús?


dijous, 23 de novembre del 2023

Lectura 8A: “Escuela e interacción social: Hablar para pensar, para aprender, para ser.”

5 paraules clau: interacció social, desenvolupament cognitiu, parlar i pensar, coneixement de la llengua i diàleg. 


Síntesi: El següent text ens parla de la importància de la interacció social per construir coneixement. Així, sota els idearis de Vygotski com a principal promotor d’aquest sociocontructivisme, l’article ens pretén mostrar on incideix la interacció en el nostre aprenentatge. D’aquesta manera, el text s’estructura en apartats on s’aborda la parla (a nivell d’interacció) i altres aspectes que potencia. Primerament, trobem la parla i el procés de pensar. En aquest apartat, els autors ens parlen que l’oralitat i el text escrit es poden retroalimentar i ens posa exemples pràctics. Així arriben a la conclusió que el diàleg entre l’escriptura i l’oralitat, ajuda a integrar en l’aprenentatge a alumnes amb capacitats diverses en un procés en el qual, alumnes de diferents nivells, aprenen els uns dels altres.


Seguidament, s’aborda la relació entre parlar i interpretar. També amb casos reals i pràctics, es tracta la importància de la metacognició i la interpretació del que es parla o llegeix. D’aquesta manera, la reflexió metacognitiva és necessària per ajudar els alumnes a donar sentit al diàleg sobre el text llegit.

D’altra banda, trobem un altre bloc centrat en els gèneres discursius i, per tant, dels formats en els quals ens comuniquem. Aquesta decisió ens permet fer sortir els coneixements dels infants respecte als gèneres discursius i els coneixements que han estat fruit de la socialització. 

A més a més, els autors consideren important la idea de fer “moure” el text. Aquesta permet que els alumnes desenvolupin i portin a terme responsabilitats respecte al seu text o el de la resta. Els permet estructurar i entendre que la primera idea no és l'última, sinó que es pot canviar, fer contra propostes, etc. Això esdevé molt important perquè enriquirà la competència escrita dels alumnes. 


Per últim, abans de les conclusions, trobem “hablar para ser”. En aquest apartat, podem veure que generalment ens centrem en les pràctiques escolars i que l'aprenentatge lingüístic dels nostres infants va més enllà i els conforma. Així doncs, hem de valorar la importància de la comunitat, les relacions i, en general, l’entorn dels nostres infants on el seu desenvolupament lingüístic ha d'estar en interacció per millorar les seves habilitats. Els mestres tenim una gran feina i hem de donar-li a l’aula el paper d’espai viu i de descobriment. 


Pregunta a l’autor: Realment, l’aprenentatge cooperatiu afavoreix el desenvolupament personal de tal manera que respongui a les exigències de la societat i els processos avaluatius del sistema? O caldria, en primera instància, canviar la forma d’avaluar l’alumnat i de donar-li un lloc en els seus estudis? 


Frases destacades de la lectura: 

  1. “Las escuelas son centros de actividad social e interacción humana” y si cierran “muchos niños y jóvenes pierden el contacto social, que es esencial para el aprendizaje y el desarrollo”. (UNESCO, 2020)

  2. “[...] ver la interacción no como una simple técnica [...] sino como auténtico motor del aprendizaje y, en último término, como fundamento del desarrollo social y cognitivo de los individuos. [...] escuchar, hablar, leer y escribir, es decir, interactuar y socializar, es esencial para aprender”. 

  3. “Sin embargo, debemos recordar que el lenguaje humano, en palabras de Castellà (2005), “es sobre todo creatividad, elaboración, cambio, proceso dinámico, conversación e interacción”. 

  4. “Lo que hacemos al discutir el sentido de una obra en un contexto escolar es escenificar socialmente ese diálogo interno que los adultos ya hemos incorporado: en esa escenificación el proceso interpretativo es oral, conjunto y no planificado, aunque sí situado y orientado”. 

  5. “Atender el proceso de aprendizaje requiere abrir escenarios en los que los alumnos hablen para aprender.”

  6. “[...]los responsables de que eso sea posible (docentes, coordinadores, directores, inspectores, formadores de profesorado, investigadores, etc.) tenemos trabajo. No solo debemos defender la idea del espacio social como espacio de aprendizaje y desarrollo humano: nos encontramos ahora con la ardua tarea de defender esa posición [...]”. 

  7. “Entendemos la enseñanza como la creación de entornos ricos y estimulantes, que propicien la actividad exploradora de los alumnos, con preguntas interesantes, retos intelectuales, resolución de problemas para los que no siempre haya una única respuesta, y la interacción social como el camino para elaborar formas de interpretación del mundo (Cubero, 2005)”. 


dimecres, 22 de novembre del 2023

Pedreira & Márquez (2011). Per què insistim a conversar per aprendre ciències?

Paraules clau:

Conversa, interacció, ciències, canvi, continuïtat.

Síntesi:

Aquest article parla de la importància que exerceix la conversa com a eina per a l’aprenentatge de les ciències, especialment dins del context escolar. Es critica de com a les escoles actuals, s’hi dedica poca estona a la conversa, ja que es considera que és a través d’aquesta interacció verbal que es poden entendre i construir nous coneixements, entre ells, els científics.

Es destaca la diferència entre el pensament quotidià i el coneixement científic, analitzant com sovint no existeix coincidència entre les opinions intuïtives i els coneixements científics. Per tant, es valora la importància de la comunicació, la conversa i l’intercanvi d’idees com a mitjà per apropar-se a una comprensió científica clara.

Així doncs, els autors argumenten que la conversa és fonamental per entendre i modificar les maneres de pensar dels infants amb relació a conceptes científics i quin paper rellevant té la conversa en aquest aprenentatge, ja que les idees inicials dels infants poden ser diverses i aquesta pot ajudar a explorar i comprendre les interpretacions.

D’igual manera, s’esmenta la importància de fer preguntes obertes que permetin als infants indagar i expressar les seves idees i opinions. Cal crear contextos d’aprenentatge on anar construint un nou coneixement sobre experiències i fent ús del diàleg, així com la necessitat de desafiar i crear conflictes per fomentar la modelització científica. Així mateix, l’ús de materials com a representacions visuals, poden complementar la conversa per ajudar a construir idees noves en els infants.

Per tant, l’article defensa que la conversa no només és un mitjà per transmetre informació, sinó una eina fonamental per explorar, comprendre i modificar les idees dels infants.

Cites:

“«Als grecs, els encanta conversar». (Guedj, 2000, p. 182)” pàg. 29

“Una manera d’acostar les maneres de pensar i de parlar quotidianes a les científiques és a través de la comunicació, de la conversa, de l’intercanvi de preguntes i respostes, del joc d’objecció a contraarguments, ja que, a través de la discussió i el contrast amb els altres, es comprova la consistència dels propis raonaments.” pàg. 30

“Conversar, compartir pensaments que es troben en formes diverses, ajuda a anar separant els fils entortolligats de la xarxa de coneixements personal, a identificar els nòduls que connecten conceptes, a aclarir les idees.” pàg. 33 i 34

Pregunta pels autors:

Creieu que hi ha unes pràctiques universals per fomentar la conversa?


Lectura_A6 Castillo-Sánchez et al. (2022)

Aquest estudi sorgeix d'un projecte de recerca centrat en l'anàlisi dels materials didàctics (MD) utilitzats en l'ensenyança de ...