divendres, 2 de febrer del 2024

Lectura_A6 Castillo-Sánchez et al. (2022)


Aquest estudi sorgeix d'un projecte de recerca centrat en l'anàlisi dels materials didàctics (MD) utilitzats en l'ensenyança de la llengua i la cultura maputxe a Xile. Aquesta llengua és una llengua indígena parlada pel poble maputxe a Xile i Argentina. L'objectiu del projecte és analitzar els materials didàctics usats en diversos contextos educatius formals i no formals per facilitar l'aprenentatge d'aquesta llengua.


Els MD estan vinculats al Programa d'Educació Intercultural Bilingüe (PEIB), que estableix l'ensenyament obligatori d'aquestes llengües en determinats contextos educatius. Els estudis previs han destacat la necessitat de millorar la disponibilitat i la pertinència dels materials, ja que actualment es detecta una manca de coneixement sistematitzat sobre els fonaments, usos i impacte d'aquests materials en els processos d'aprenentatge de la llengua.


L'estudi fa servir una metodologia qualitativa, basant-se en un enfocament de casos múltiples amb entrevistes semiestructurades i anàlisi de contingut. Es destaca la coexistència de diversitat d'orígens i autoria dels MD, amb una participació explícita de tercers en la seva elaboració.


Pel que fa als resultats, es posa de manifest la connexió dels MD amb la realitat immediata dels estudiants i es destaca la importància d'incorporar elements territorials per aprofundir en la connexió entre l'aprenentatge escolar i el territori. També es posa de manifest la falta de distinció entre material i recurs educatiu, així com la participació dels estudiants com a coproductors dels materials.


L'estudi conclou que la producció de MD per a l'ensenyament del maputxe implica diversos aspectes que no han estat abordats prèviament per les polítiques públiques i la investigació educativa, i destaca la necessitat de revisar i analitzar aquests aspectes en diversos contextos i espais.

 

Lectura_A5 Casals (2011)

 

El text destaca la importància de les habilitats comunicatives orals i musicals com a part integral de l'educació. L'autor argumenta que la competència en expressió oral no només inclou aspectes lingüístics com la gramàtica i la fonètica, sinó també elements musicals, corporals i socials. S'explora la pràctica de la glosa, una forma d'improvisació musical i poètica, com a activitat comunicativa que fomenta la participació, l'expressió i la cohesió grupal.


El projecte Corrandescola, implementat a les escoles primàries, sorgeix per millorar la participació dels estudiants en la cançó tradicional catalana a través de la glosa. Es destaca la importància de la glosa com a activitat multidimensional que millora l'expressió oral, la poesia, les habilitats escèniques i les relacions socials. Es destaca que aquesta pràctica va més enllà de la música, afectant positivament altres àrees de desenvolupament personal i social.


S'insisteix en la idea que la glosa no és només una forma d'entreteniment, sinó una activitat comunicativa completa que s'adapta a diverses intencions. La iniciativa Corrandescola es presenta com una oportunitat per afavorir la participació comunitària, on tothom pot ser solista o públic, fomentant la interacció i la comunicació en un espai col·lectiu.

El text també ressalta la importància de l'aprenentatge lingüístic a través de la glosa. Es destaca que aquesta pràctica contribueix a millorar l'aprenentatge oral de la llengua catalana en diferents dimensions: contextual, textual i lingüística. S'argumenta que la glosa proporciona una experiència emocionalment estimulant que estableix vincles positius entre els estudiants i la llengua.


Finalment, el text aborda els reptes educatius i destaca la importància de la coordinació entre diferents àrees curriculars, la diversificació dels usos lingüístics, la inclusió i la significació. S'afirma que l'aspecte comunicatiu i social de la llengua és fonamental en un currículum competencial i se subratlla la centralitat de la llengua i la música com a eines per a la comunicació a l'escola i a la societat.

Lectura_A4 López Yllera (2020)

 L'article "Por un lenguaje inclusivo, la nueva senda de la RAE" destaca la importància del llenguatge inclusiu en la lluita per la igualtat de gènere, especialment en el context actual del feminisme i la violència de gènere. L'autora, col·laboradora d'Amnistia Internacional, subratlla que la violència sexual afecta de manera desproporcionada les dones, incloent-hi l'àmbit esportiu.


L'article argumenta que el llenguatge té un paper simbòlic crucial en la construcció de la discriminació i violència cap a les dones. Destaca el llenguatge i la cultura que invisibilitzen les dones com a subjectes polítics, negant-los els seus drets. Es planteja la pregunta sobre el rol del llenguatge inclusiu en la lluita per la igualtat.

Es destaca el canvi en la postura del govern espanyol sobre el llenguatge inclusiu, com es va evidenciar en l'ús del terme "Ministros y Ministras". Aquest canvi va coincidir amb un informe de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) que aborda la pertinència d'introduir el llenguatge inclusiu a la Constitució espanyola.


Les conclusions de l'informe de la RAE subratllen la correcció gramatical del desdoblament de gènere i la menció explícita del femení. També destaquen casos excepcionals com els vocatius, on és quasi obligatori incloure la menció femenina. L'article emfatitza que el progrés cap a una posició més inclusiva és una qüestió política, no jurídica ni lingüística.

Malgrat que alguns mitjans han interpretat l'informe de la RAE com un rebuig al llenguatge inclusiu, l'autora veu una oportunitat d'aliança amb la institució. Afegeix que la societat és responsable de marcar el seu propi rumb, i la RAE contribueix (de manera intencionada o no) al debat i empoderament ciutadà.


L'article conclou afirmant que és responsabilitat de tots continuar la lluita contra el masclisme, incloent-hi l'aspecte lingüístic. Es recorda que Amnistia Internacional defensa un "deure ser" inclusiu i igualitari, amb la consciència que el llenguatge pot canviar, però no ho farà automàticament.


Lectura_A3 Junyent (2021)

 L'obra "Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou" coordina la lingüista i professora M. Carme Junyent, recollint les aportacions d'una setantena de dones dedicades a la lingüística des de diverses àrees com l'ensenyament, la traducció, la correcció o l'administració. El llibre, publicat per Eumo, s'ha convertit en un èxit de vendes en català. La iniciativa va néixer d'una convocatòria a professionals de la llengua per debatre sobre l'ús del llenguatge inclusiu o no sexista, amb l'objectiu de demostrar que moltes dones consideren que ja n'hi ha prou amb les pràctiques lingüístiques actuals.


Junyent destaca la polèmica entorn del títol del llibre i explica que la resposta va superar les seves expectatives, amb la participació de més de seixanta dones. Tot i això, també revela que hi va haver més de trenta renúncies, cosa que la preocupa especialment perquè algunes de les veus que van declinar participar estan vinculades a institucions.


En el llibre, es detalla com les institucions i la classe política han adoptat el llenguatge no sexista en les seves comunicacions, però Junyent critica aquesta pràctica argumentant que la llengua inclusiva, en realitat, discrimina. Afirma que l'ús del femení quan es parla de ciutadans exclou les ciutadanes del conjunt. A més, destaca que la llengua inclusiva fomenta el binarisme i critica l'ús del terme "totis" per reconèixer les persones no binàries, considerant-ho més una imposició elitista que una necessitat del col·lectiu LGBTI+.


La lingüista també subratlla que el llenguatge inclusiu pot afectar negativament la percepció de les dones en diversos àmbits, com la política o l'acadèmia. Es mostra escèptica sobre la idea que canviar la llengua canviï el món i destaca que el debat sobre la llengua inclusiva amaga una altra qüestió més important, que és l'anàlisi del discurs i la relació entre discurs i poder.


El llibre també destaca les directrius per fer més inclusiva la llengua i visibilitzar les dones que van començar a la dècada dels setanta del segle XX. Junyent expressa la seva preocupació afirmant que, en general, la situació de la dona és pitjor ara que aleshores, i critica els fonaments que han portat fins a l'actualitat, assegurant que ser dona avui és més difícil que quan ella era jove. L'obra presenta opinions diverses de diferents professionals, com la professora Neus Nogué Serrano, la traductora Dolors Udina, la responsable lingüística de l'ARA Maria Rodríguez Mariné, la lingüista Laia Cutillas Alberich, i la filòloga Míriam Martín Lloret.


Lectura_A2 Paladines (2023)

 Aquest text destaca els Booktubers com a comunitat en línia influent, amb joves lectors que comparteixen ressenyes en format vídeo a YouTube. Aquest fenomen global ha deslocalitzat la pràctica literària de l'entorn escolar i ha creat un cànon literari propi basat en les recomanacions entre iguals.


Els Booktubers utilitzen les ressenyes en format vídeo com a eina essencial, aprofitant elements multimodals en un procés d'adaptació a la cultura digital. S'han intensificat els estudis sobre l'ús de les ressenyes en format vídeo a l'educació, destacant la seva capacitat per millorar habilitats d'expressió oral i persuasió.


L'article ressalta la importància de reflexionar sobre la transposició didàctica de les literacitats vernaculars en l'entorn digital, facilitant el desenvolupament de pensament crític.


Finalment, es presenta un projecte literari col·laboratiu centrat en la creació de ressenyes en format vídeo de literatura equatoriana en una escola de Loja, Equador. Aquest projecte es desenvolupa de manera col·laborativa, involucrant investigadors i docents, amb l'objectiu de fomentar aprenentatges literaris adaptats a les necessitats dels estudiants.


La seqüència didàctica es basa en teories d'aprenentatge i projectes literaris, amb l'objectiu de construir lectors competents i fomentar l'apreciació dels textos. Emmarcada en el Currículum Nacional equatorià, se centra a valorar aspectes literaris. La planificació segueix l'enfocament de Camps, amb fases d'exploració, desenvolupament i reflexió. Explorant la literatura indigenista equatoriana, fonamenten l'estructura de les ressenyes en format vídeo i elaboren guions. La fase final inclou la presentació i reflexió col·lectiva sobre les ressenyes en format vídeo desenvolupades. La proposta busca integrar les ressenyes en format vídeo com a producte tangible en el procés educatiu.


En les conclusions, es destaca com compartir lectures mitjançant ressenyes en format vídeo converteix els estudiants en consumidors i productors de contingut, fomentant un discurs analític i organitzat. L'ús d'aquesta tecnologia a l'aula permet consolidar propostes educatives centrades en resultats tangibles i desenvolupar competències disciplinàries i digitals. La investigació col·laborativa ha permès adaptar pràctiques, interessos i creences en benefici dels estudiants. L'èxit del projecte radica en l'acompanyament constant dels docents, l'ambient motivador i l'equilibri entre la part didàctica i l'autonomia estudiantil. La integració de les ressenyes en format vídeo a la classe de Llengua i Literatura mobilitza competències i evidencia un desenvolupament de l'aprenentatge literari, les habilitats digitals i orals dels estudiants. La percepció dels estudiants reflecteix compromís i consciència de l'aprenentatge, reforçant la seva formació com a lectors. La utilització d'aquest gènere discursiu innovador i vernacle en un entorn escolar resulta motivadora i desafiadora, demostrant la factibilitat d'integrar la ressenyes en format vídeo sense alterar la planificació curricular ni la proposta docent.


GRUP B Lectura 8 Fons

 RESUM

L'article "Leer y escribir: 10 ideas clave para los primeros pasos" de Montserrat Fons proporciona una guia detallada per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura en nens. Destaca la necessitat d'un entorn lletrat on els infants convisquin amb adults actius en la lectura i l'escriptura, fomentant la comprensió i la valoració d'aquestes activitats comunicatives. Es promou l'experimentació i l'autonomia, encoratjant els nens a utilitzar els seus coneixements i prendre la iniciativa en situacions quotidianes.


L’article subratlla la importància de concedir temps per al desenvolupament d‟habilitats, reconeixent que l’aprenentatge és un procés continu. Es destaca la necessitat de no afanyar respostes, permetre que els nens investiguin i valorin els encerts sobre els errors. A més, s'advoca per utilitzar materials de l'entorn per enriquir les experiències de lectura i escriptura, facilitar aprenentatges interrelacionats i combinar el desxiframent de paraules amb processos cognitius més complexos. En resum, s'emfatitza la creació d'un ambient estimulant que fomenti l'autonomia i l'aprenentatge continu, tot promovent el gust per la lectura i l'escriptura als infants.



5 PARAULES CLAU


1. Lectura

2. Escriptura

3. Ensenyament i aprenentatge

4. Autonomia i experimentació

5. Experiències



3 CITES DESTACABLES


1. "Aprender a leer y escribir es un aprendizaje complejo que requiere combinar estratégicamente el descifrado y el reconocimiento de palabras con otros procedimientos de alto nivel cognitivo."


2. "Estimular a los aprendices a experimentar con los conocimientos de que disponen y a tomar la iniciativa en la escritura y en la lectura en situaciones propias de su contexto es básico para fomentar la autonomía en su aprendizaje." 


3. "Se necesita tiempo para desplegar el largo proceso de aprendizaje de la lectura y la escritura que normalmente se desarrolla entre los 4 y los 7 años."



UNA PREGUNTA A L’AUTOR


1. Com considereu que la tecnologia actual pot influir en el procés d'ensenyament i aprenentatge de la lectura i l'escriptura en nens i nenes?



GRUP B Lectura 7 García

 RESUM

L'article "Mirando al mundo con curiosidad" de Rodrigo J. García, del 2023, destaca la transformació profunda de l'Institut Sierra la Mesta a Badajoz, adoptant la metodologia d'Aprenentatge Basat en Projectes per a tots els cursos d'ESO. Aquesta transició té com a objectiu principal fomentar la implicació i autonomia dels alumnes. La cooperació i el treball conjunt dels docents són elements clau en aquest canvi, amb reunions col·laboratives i formacions constants per abordar els nous reptes educatius.


La metodologia ABP implica abordar matèries interdisciplinàries vinculades a la realitat i als interessos dels estudiants. La iniciativa va començar a 1r d'ESO i es va expandir gradualment. Destaquen la importància de la participació dels docents en processos formatius i la seva coordinació per millorar tant l'organització com la qualitat de la formació dels alumnes. Les relacions entre els membres de la comunitat educativa s'han reforçat, incorporant mesures com la tutoria entre iguals i la millora de les relacions amb les famílies. L'avaluació participativa, les rúbriques i els diaris d'aprenentatge són part integral del procés educatiu. La modificació dels espais físics, amb aules obertes i flexibles, també contribueix a aquesta transformació, amb l'objectiu de crear un ambient propici per al diàleg, la reflexió i la creació de coneixement.



5 PARAULES CLAU


1. Transformació

2. Aprenentatge Basat en Projectes

3. Implicació 

4. Autonomia

5. Metodologia interdisciplinària



3 CITES DESTACABLES


1. “Quieren conseguir la mayor implicación y autonomía de los estudiantes en su aprendizaje. Han decidido abordar las materias curriculares de manera interdisciplinar, vinculándolas a la realidad.”


2. “Los proyectos les van a exigir salir del instituto e indagar en su entorno, sentirse sujetos activos en la realidad cultural y de valores de la que forman parten.”


3. “La evaluación es ante todo una reflexión personal y colectiva, con vocación formativa, enriquecida en cada tarea por los comentarios que los estudiantes escriben en sus diarios de aprendizaje, donde plantean dificultades, aprendizajes conseguidos, además de consideraciones personales.”



UNA PREGUNTA A L’AUTOR


1. Com s'ha donat el suport i la col·laboració entre el personal docent per implementar aquesta transformació educativa? Quins consells donaria als altres centres educatius que consideren adoptar un enfocament similar?


GRUP B Lectura 6 García-Pedreira

 RESUM


"Petiscando libros" de la Universitat de Santiago de Compostel·la del curs 2021-2022 es va centrar en la promoció de la lectura a través d'un club de lectura i la creació d'un bloc de recomanacions literàries. Aquest projecte, integrat a la matèria de Literatura Infantil i Dramatització, buscava millorar la relació dels estudiants amb la lectura, la seva capacitat per fer crítiques literàries i contextualitzar les activitats dins l'àmbit educatiu. Tot i que no va aconseguir canviar hàbits lectors més enllà del que és professional, sí que va generar millores significatives en la capacitat de reflexió crítica dels participants i va confirmar la importància de llegir més literatura infantil i obres sobre educació literària.


Els resultats obtinguts a través d'enquestes voluntàries i anònimes entre els estudiants van ser altament positius, demostrant una millora en els hàbits lectors i una percepció positiva de la contribució de l'experiència a la seva formació com a docents. Encara que es va identificar certa dificultat en la complexitat de realitzar les entrades del bloc, es va evidenciar que iniciatives com "Petiscando libros" poden ser efectives per millorar la situació de la lectura entre els futurs docents, trencant amb la predisposició negativa cap a la lectura influenciada gran mesura, per l'experiència escolar i generant un recurs valuós per a la comunitat educativa.



5 PARAULES CLAU


1. Fomento lector

2. Club de lectura

3. Formació docent

4. Literatura infantil

5. Blog educatiu



3 CITES DESTACABLES


1. "Los cuestionarios de evaluación confirman la mejora de la relación del alumnado con la lectura en base al trabajo realizado y una percepción muy positiva de la contribución de la experiencia en su formación como docentes" .


2. "En efecto, el proceso de promoción y fomento de la lectura es también tarea prioritaria de la escuela, una de las más importantes instituciones con responsabilidad formativa sobre la infancia" .


3. "El alumnado considera la propuesta muy positiva y enriquecedora para su formación como docentes" .



UNA PREGUNTA A L’AUTOR


1. Com es van seleccionar els criteris específics per a l'elecció de les obres del club de lectura?

2. Considera que el projecte “Petiscando libros” podria ser implementat en altres universitats o contextos educatius?


GRUP B Lectura 5 Conde

RESUM 

 L’article de María Florencia Conde, "La creación de un espacio de socialización lingüística junto con niños de Corrientes, Argentina", destaca la importància de la investigació col·laborativa com a eina sociolingüística. Enfocant-se en un punt de trobada per a nens parlants de guaraní, on compartien la seva llengua i cultura. Aquest ambient va facilitar el desenvolupament de la identitat cultural i lingüística dels nens, promovent la diversitat cultural i lingüística en la religió. 

 Reflexiona sobre les actituds de cara a l’escriptura de la llengua nativa i subratlla com la col·laboració en la investigació i la participació activa dels nens en la socialització lingüística són essencials per revitalitzar llengües minoritàries i fomentar la diversitat lingüística. 


 5 PARAULES CLAU 

1. Socialització lingüística 
2. Intervenció sociolingüística 
3. Diversitat lingüística 
4. Col·laboració en la investigació 
5. Identitat lingüística i cultural 


 3 CITES DESTACABLES 

 1. "El artículo también intenta mostrar las fortalezas de la investigación en colaboración como instrumento de intervención sociolingüística, ya que posibilita acompañar y producir en interacción los procesos sociales que investigamos" 

 2. "aquello que se enseña, aprende y comparte en la escuela en torno a las lenguas no solo ocurre dentro de las aulas”. 

 3. "A pesar de las prohibiciones, fracasos y sufrimientos, los hablantes de guaraní han creado y producido diversas maneras de transmitir la lengua nativa hasta nuestros días". 


 UNA PREGUNTA A L’AUTOR 

 1. Com considera que la investigació en col·laboració pot influir en la promoció i la preservació de la diversitat lingüística en contextos educatius?

dijous, 1 de febrer del 2024

LECTURA 8: LLEGIR I ESCRIURE. 10 IDEES CLAU PELS PRIMERS PASSOS

SÍNTESI:

En aquest document se'ns parla sobre deu idees clau pels primers passos cap a la lectura i l'escriptura. Aquests són els següents:


1. Conviure amb un món alfabetitzat: llegir i escriure són tasques comunicatives que estan presents de forma contínua en el nostre dia a dia. És per aquest motiu que, és necessari construir un ambient que estigui ple de vivències arrelades a la lectura i a l'escriptura, ja que d'aquesta forma, els infants entren en contacte amb una varietat de situacions quotidianes que s'han de resoldre mitjançant aquestes dues activitats.

2. Facilitar aprenentatges interrelacionats: Cal tenir en compte que, la lectura i l'escriptura són processos complexos que estan relacionats. Pel que fa a la lectura, és necessari que, es combini estratègicament el desxifrat i el reconeixement de les paraules amb altres mecanismes d'alt nivell cognitiu com ho són: les hipòtesis i l'anticipació. Mentre que, per l'escriptura com molt bé menciona Camps, cal tenir present la situació comunicativa amb la finalitat de pensar i planificar el que s'escriurà, tot utilitzant les relacions gramofòniques, la notació gràfica i revisar el que s'ha redactat tenint en compte, el tema, els objectius i el destinatari del text.

3. Llegir en veu alta pels neolectors: Cal destacar que, si els infants escolten textos llegits per lectors experts millorarant el seu desenvolupament amb la lectura, ja que, a partir d'aquesta, els neolectors es familiaritzen amb l'estructura del text escrit i amb el seu llenguatge. Així doncs, els infants que tenen l'oportunitat d'escoltar textos escrits llegits per adults creen llaços afectius i experiències positives amb la lectura.

4. Escriure conjuntament: És molt beneficiós que, l'escriptor expert i el neoescriptor escriguin conjuntament, ja que ajudarà l'infant a prendre consciència del procés i del producte. És d'aquesta manera, perquè durant aquest procés es parlarà de tot allò que es va realitzant. Aquesta activitat s'hauria de fer sovint amb aquells infants que encara no dominen la planificació, la notació gràfica i la revisió.

5. Tenir en compte les relacions entre llengua oral i llengua escrita: Hem de ser conscients de la relació que hi ha entre la llengua oral i la llengua escrita. No obstant això, l'aprenent ha de ser capaç de veure que no escrivim tal com parlem, sinó que, ha de ser conscient que, tot i que, el llenguatge escrit es pot oralitzar no s'ha d'escriure exactament com és pronúncia. Per tant, els infants han de descobrir, contrastar, reflexionar i discutir sobre les relacions que hi ha entre el llenguatge oral, l'escrit i la lectura.

6. Animar al nen o nena a experimentar llegint i escrivint: Hem d'estimular als infants a experimentar amb els coneixements que disposen, així com fer que, prenguin la iniciativa amb l'escriptura. Per això, cal fer ús de situacions pròpies del seu context, ja que d'aquesta manera fomentes que el seu aprenentatge sigui més autònom i significatiu, fent així que, s'impliquin més en el seu procés d'aprenentatge.

7. Considerar el valor del temps i l'espera: Cal interioritzar que, es necessita temps, per desenvolupar el procés d'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura. Aquests processos se solen desenvolupar entre els 4 i els 7 anys. És per aquest motiu que, hem de deixar temps, perquè els infants investiguin, assagin, discuteixin i comparin, independentment de les nostres explicacions, lectures i recursos.

8. Valorar més els encerts que els errors: És a dir, hem de reconèixer i anomenar el que l'infant ha fet bé, per tal que, aquest prengui consciència del seu aprenentatge i formi el seu autoconcepte ajustat a si mateix, ja que, reconèixer aquesta feina fa que, els infants desenvolupin un clima de confiança i seguretat. Aquest fet fa que, els i les estudiants s'impliquin en els seus processos d'aprenentatge.

9. Utilitzar materials del medi: Els millors materials per llegir i escriure són aquells que es troben en l'entorn dels infants. Per tant, és primordial crear situacions reals d'escriptura i lectura, ja que, d'aquesta manera viuen l'aprenentatge de forma significativa, així com, tenen l'oportunitat d'accedir a tots els usos de la llengua escrita que es troben dins de la nostra societat i de les diferents formes de pensament i produccions escrites.

10. Parla de la lectura i de l'escriptura: Per tal que, els aprenents puguin millorar en el seu aprenentatge és necessari que es parli sobre què i de com es llegeix i s'escriu, ja que, aquest fet, fa que interioritzin els nous coneixements i estratègies i ho puguin compartir amb els altres. És per aquest motiu que, és imprescindible plantejar les situacions de lectura i d'escriptura de forma col·laborativa entre familiars o petits grups, perquè la interacció verbal ajuda a la construcció dels aprenentatges.


PARAULES CLAU: 


  • Llegir

  • Escriure

  • Materials

  • Encerts

  • Temps

  • Aprenentatges interrelacionats




FRASES DESTACABLES:


  • “La escritura conjunta es más útil que la lectura conjunta para aumentar las habilidades alfabéticas básicas que son inmanentes a la adquisición de la lectura y de la escritura”

 

  •  “La única y más importante actividad a fin de construir la comprensión y las habilidades esenciales para el éxito en el aprendizaje de la lectura parece ser leer en voz alta a los niños” (IRA, 1998). Ello contribuye a familiarizar a los neolectores con la estructura del texto escrito y con su lenguaje.  


  • Descubrir, discutir, hipotetizar, contrastar y reflexionar sobe las complejas relaciones entre el lenguaje oral y el lenguaje escrito forma parte también del aprendizaje inicial de la lectura y la escritura.


  • Para la construcción y la evolución del conocimiento sobre la lectura y la escritura es necesario implicarse, encontrarse con contradicciones, formularse preguntas, tantear e investigar en un ambiente de seguridad y confianza que permita entender el error como fuente de aprendizaje.



PREGUNTA PER L'AUTOR:

  • Quant temps s'hauria de dedicar a cada idea?


LECTURA 2: INNOVACIÓ EN L'ENSENYANÇA DE LA LLENGUA

 SÍNTESI:

Aquest article de Camps i Fontich tracta sobre la innovació i la llengua. Pel que fa a la innovació se'ns exposa que és la capacitat d'adaptar-nos a les situacions canviants i noves que van sorgint en el nostre dia a dia i dins la societat, fent així que, indaguem nous camins i ens readaptem contínuament als nous contextos que sorgeixen. Cal destacar que, aquesta innovació apareix quan ens trobem amb una inquietud, una reflexió o una mirada crítica cap a un aspecte, fent així que vulguem buscar sortides alternatives per poder abordar aquesta problemàtica o situació. No obstant això, cal destacar que, aquests projectes d'innovació docent no poden millorar si al mateix professorat no és capaç de fer una ullada sobre quina és la seva acció innovadora, ja que si som conscients, podem adaptar-la i millorar-la segons les necessitats que ens trobem a cada context, mentre que, si no és així, no podem fer res per polir-la.

Seguidament, ens parlen sobre la llengua. Destaquen que aquesta està present en qualsevol projecte d'innovació docent, ja que la llengua no es tracta tan sols en les matèries curriculars lingüístiques, sinó que també s'usen i tenen importància en el contingut no-lingüístic. Per tant, un projecte d'innovació docent és al mateix temps, un projecte d'innovació docent de la llengua. És d'aquesta manera, perquè cada un d'aquests projectes treballa, focalitza i/o reflexiona sobre els diferents aspectes propis de la llengua, ja sigui: la gramàtica, l'escriptura, la metalingüística, entre d'altres.

D'altra banda, en aquest text se'ns assenyala dos aspectes clau de l'educació lingüística, destacant que han de ser considerats en aquests projectes. Així doncs, aquests són:


  • La llengua com activitat de comunicació i construcció del pensament i coneixement, és a dir, l'aprenentatge de totes les matèries està relacionat amb l'ús de la llengua, ja que, parlem, escoltem, llegim i/o escrivim per aprendre en qualsevol àmbit del saber. Per tant, hem d'aprendre a ajustar la llengua en els diversos contextos comunicatius. És per aquest motiu que, el professorat de cada matèria a part d'ensenyar el contingut propi de l'assignatura, també hauria d'ensenyar a com es parla i s'escriu sobre aquest de forma adequada.

  • La llengua com objecte de reflexió, és a dir, la capacitat de reflexionar sobre la llengua no només s'adquireix utilitzant-la, sinó que també és necessari parlar-la i aprofundir sobre ella. Per fer-ho, és necessari que els docents puguem donar una sèrie d'instruments, perquè els i les estudiants puguin concloure i compartir coneixements sobre ella. D'aquesta manera, els infants tindran més facilitat per poder entendre-la, aprendre-la, interpretar-la i usar-la.




PARAULES CLAU: 


  • Innovació

  • Llengua

  • Contingut lingüístic i no lingüístic

  • Adaptació a les diverses situacions i contextos



FRASES DESTACABLES:


  • La innovación en todos los campos de la vida humana es una actitud, es la capacidad de ajustar las acciones humanas a las situaciones cambiantes que se presentan a fin de que cumplan los objetivos que se proponen.


  • Hemos afirmado que la innovación docente no responde a una técnica sino a una actitud, que nos lleva a identificar una disonancia (en los contenidos y las prácticas dominantes), a reflexionar sobre ella y a intentar construir caminos alternativos.


  • Cualquier proyecto que pretenda ser innovador debería pues plantearse que hablar y escribir son fundamento esencial para la elaboración, la organización y la comunicación del conocimiento, lo cual tiene como correlato que los alumnos, como hemos dicho, deberán ser activos en el proceso de aprender.


  • La actividad de pensamiento y de conocimiento está basada en el lenguaje, no se puede pensar que los alumnos son solo receptores que interiorizan las palabras del profesor, sino que deben usar esas palabras para aprender a articular el propio pensamiento y adecuarlo a los diversos contextos y a los diferentes de contenidos que están aprendiendo.




PREGUNTA PELS AUTORS:

  • Quines activitats es poden emprar per treballar de forma significativa i innovadora la llengua ?

Lectura 8. Fons (2020), Leer y escribir. 10 ideas clave para los primeros pasos

Paraules clau:

Aprenentatge, lectura, escriptura, aprenentatge interrelacionat, entorn.

Síntesi: 

L’article s’estructura en 10 subapartats els quals corresponen amb les 10 idees claus pels primers passos de la lectura i l’escriptura. En aquesta síntesi anirem desglossant-les.

La primera idea clau és conviure amb un món lletrat, ja que tant l’escriptura com la lectura són activitats comunicatives que estan inserides en un entorn social que els hi dona sentit. D’aquesta manera, els infants han de conviure amb adults que freqüentin la lectura i l’escriptura per poder descobrir i valors els significats autèntics de llegir i escriure. Per tant, s’ha de potenciar un entorn ric d’experiències de lectura i escriptura amb una varietat de situacions quotidianes que es resolguin mitjançant l’escriptura i la lectura. Continuant amb aquesta línia, el joc simbòlic ens ofereix una diversitat de situacions que si han vist als adults llegir i escriure, quan juguin ho imitaran, sempre que es facilitin els instruments adequats.

La segona idea clau és facilitar aprenentatges interrelacionats, atès que aprendre a llegir i escriure són aprenentatges complexos, en els quals s’han de combinar estratègies per desxifrar el text i reconèixer-lo amb procediments d’alt nivell cognitiu i considerar la situació comunicativa tenint en compte molts aspectes diversos. Per tant, s’ha d’ensenyar en el context d’un acte lector o escriptor i no de manera fragmentada, ja que d’aquesta manera sorgeixen reflexions sobre el funcionament de la llengua i poden aprendre coneixements referits al codi, al text, al discurs i utilitzar-los estratègicament.

Llegir en veu alta pels neolectors és la tercera idea clau, que ens exposa que el fet que els infants escoltin textos llegits pels lectors experts té una influència decisiva en el desenvolupament de la lectura i permet treballar la comprensió abans de saber llegir. És la millor manera d’interessar i donar la benvinguda a la comunitat de lectors. Alhora escriure conjuntament també és molt beneficiós perquè experts i aprenents tenen la possibilitat d’assistir al procés complet de producció d’un text. Aquest s’ha de fer parlant del que s’ha de fer, per tal de fer visible el que sembla automàtic i prendre consciència del procés.

Sovint veiem l’aprenentatge de la llengua escrita i oral com a aprenentatges diferenciats, però una altra de les idees claus és que s’ha de tenir en compte les relacions entre llengua oral i llengua escrita, perquè no és imprescindible el perfeccionament de la llengua oral per iniciar-se a la llengua escrita. D’aquesta manera, s’han de considerar les relacions entre aquestes des dels inicis, i l’aprenent ha d’entendre que els signes escrits no representen els objectes com si fossin dibuixos, sinó que representen la cadena de sons que pronunciem per anomenar l’objecte, tot i que a vegades no coincideix amb l’oralitat.

En aquest procés d’aprenentatge s’ha d’animar a l’infant a experimentar llegint i escrivint per experimentar amb els coneixements que disposa i que prengui la iniciativa, convidant-lo a provar-ho, tot i que digui que no en sap. Perquè en la construcció d’aquests coneixements, és necessari implicar-se, trobar-se amb contradiccions i formular preguntes.

Alhora s’ha de considerar el valor del temps i de l’espera, ja que es requereix temps per desenvolupar aquest procés d’aprenentatge i s’ha de fomentar el gust per formular preguntes de manera autònoma. També hem de valorar més els encerts que els errors valorant de manera molt ajustada els encerts, reconeixent i anomenant el que l’infant ha fet bé per prendre consciència del seu aprenentatge i es formi un autoconcepte ajustat de si mateix.

Per ensenyar a llegir i escriure, s’ha d’utilitzar materials del medi, ja que són els que tenen al seu entorn i entren amb tipologies variades. D’aquesta manera, poden observar tres usos de la llengua escrita: per resoldre qüestions de la vida quotidiana, per accedir a la informació i a formes superiors de pensament i per apreciar el valor estètic i literari.

Finalment, l’última idea clau que trobem a l’article és que s’ha de parlar de la lectura i de l’escriptura, per tal d’afavorir que els infants explicitin els seus coneixements i estratègies i els comparteixin amb els altres per progressar. Per tant, són imprescindibles les situacions de lectura i escriptura col·laboratives i parlar de llibres, notícies i lletres de manera habitual a les converses informals i estructurades per valorar i apreciar l’aprenentatge.

Cites:

“Conviene destacar el potencial inacabable de situaciones diversas que ofrece el juego simbólico propio de esas edades. Si los más pequeños han visto a los adultos usar la lectura y la escritura, cuando jueguen a papás y a mamás también querrán escribir la lista de la compra, leer el periódico sentados en el sofá, consultar la guía telefónica, leer el menú del restaurante o mirar una revista en el consultorio médico.”

“Los niños, gracias al contacto con los textos escritos que les brindan los adultos que leen para ellos entablan lazos afectivos y construyen experiencias positivas de lectura.”

“Muchas veces los adultos nos precipitamos dando las respuestas a todo sin dejar tiempo a que los niños investiguen, comparen, discutan, ensayen, haciéndoles totalmente dependientes de nuestras explicaciones, nuestros recursos y nuestras lecturas. Hay que fomentar el gusto para formularse preguntas, indagar, comparar y discutir de manera autónoma y para ello hay que dejar tiempo.”

Pregunta per l’autor:

Com es pot afavorir el context lector i escriptor dels infants que no tenen un context familiar on vegin que els adults llegeixen i escriuen?


Lectura 6. García-Pedreira (2023), "Petiscando Libros": un proyecto de fomento lector para el aprendizaje literario de docentes en formación

Paraules claus:

Educació literària, hàbits lectors, club de lectura, docents en formació, freqüència lectora.

Síntesi:

L’article comença exposant el percentatge elevat de persones no lectores a Espanya, ja que aquestes dades, són l’inici del projecte. L’autora comenta que aquest percentatge és tan elevat a causa de la falta d’eficàcia en els processos de foment i consolidació de la lectura i, que les noves formes d’oci més digitalitzades, fan que el món de la lectura estigui ple de nous reptes, ja que aquest ha d’anar trobant al seu lloc dins de la societat canviant.

El projecte presentat és el “Petiscando libros”, el qual va enfocat als mestres en formació d’una universitat de Galícia, que a través de l’organització i participació en un club de lectura, volia fomentar la lectura basada en l’aprenentatge dialògic. Els resultats del club de lectura, van ser posats a disposició de la societat, a través d’un blog on els alumnes escrivien les recomanacions, l’anàlisi dels llibres i les properes a través d’obres literàries infantils.

La tria de fomentar la lectura mitjançant un club de lectura no és una casualitat, sinó una tria conscient, ja que es tracta d’una estratègia creativa de promoció de la lectura a través de processos de reflexió, interacció i construcció de significats personals i socials. Amb aquest es crea un ambient que promou l’interès per establir relacions interpersonals. Alhora també ensenya a expressar i defensar les pròpies idees i a escoltar i valorar les opinions dels altres, ajudant en els participants a augmentar la seva confiança i a revisar-se a ells mateixos, a les relacions amb l’entorn i als altres.

Revisant la literatura, ens adonem de la importància de la mediació lectora, on el rol del docent és de model lector, ja que ha de ser el pont entre els llibres i els lectors, fomentant i facilitant el diàleg entre aquests. Aquesta mediació lectora depèn de la interiorització d’hàbits lectors i de la pràctica habitual de la lectura com a activitat vinculada en els temps d’oci. Per tant, és necessari treballar de manera explícita l’autoconcepte lector dels futurs docents, entès com el conjunt de coneixements, actituds i percepcions que cada persona té d’ella mateixa respecte a la lectura, per poder garantir l’èxit de la mediació lectora en el context escolar, per tal de crear vincles afectius duradors entre la infància i la lectura. Així doncs, l’escola ha de crear uns entorns lectors que reforcin la dimensió emocional de la lectura, en oferir la possibilitat que aquesta sigui una pràctica íntima i individual i sigui compartida en un ambient social positiu i enriquidor des del punt de vista de la significació de l’aprenentatge. Aquests entorns han de desenvolupar habilitats, competències lectores i promoure la creació d’una cultura lectora.

Els resultats del projecte, van ser molt positius, fet que podem corroborar amb les respostes de les enquestes, on els alumnes van expressar que havia estat molt enriquidor per a la seva formació. El rol del docent va ser molt ben valorat i van expressar que havien gaudit del projecte i de les tasques proposades. Alhora abans de la lectura, l’alumnat tenia molt poca freqüència lectora i una autopercepció lectora regular o indiferent, a causa de les relacions negatives amb la lectura a l’escola i les positives gràcies a la família, les amistats i la iniciativa personal. Després del projecte, els participants van considerar que havia millorat la seva relació amb la lectura, el gaudi i que la iniciativa havia enriquit la seva formació com a mediadors de la lectura, gràcies al fet que havien pogut descobrir moltes obres, adquirir noves habilitats i augmentar la capacitat i el gaudi de la lectura dialògica.

Amb tot això, els participants de la iniciativa corroboren els resultats de la situació d’Espanya comentada a l’inici i es mostren motivats com a docents a ser bons mediadors lectors i a canviar els seus hàbits lectors quan siguin docents, gràcies a l’alt nivell de gaudi experimentat durant la implementació del projecte. Alhora, els resultats mostren una motivació intrínseca cap al desenvolupament òptim de la seva tasca per apropar la lectura als infants i a la necessitat  de canvi perquè l’escola no sigui un agent que generi mala relació amb la lectura.

L’article es conclou amb una futura línia d’investigació, per tal de prendre consciència de quines pràctiques ens porten a tenir aquesta mala relació amb la lectura en els entorns educatius.

Cites:

“La falta de consideración y actuación sobre esta realidad conlleva el mantenimiento de una situación que presenta nuevos retos cada día, debido a una sociedad tendente a lo digital donde la lectura debe encontrar su lugar al lado de otras formas de ocio exitosas entre los más jóvenes como el cine o los videojuegos, que interactúan y se resignifican continuamente en el nuevo entorno transmedia.”

“La lectura es concebida como una herramienta básica para el desarrollo de la personalidad, un instrumento privilegiado para la socialización y un elemento esencial para la convivencia democrática, que promueve la capacidad crítica y la adquisición de nuevas habilidades y conocimientos.”

“Por lo tanto, las prácticas que siguen esta línea de actuación promueven la creación de entornos lectores que refuerzan la dimensión emocional de la lectura, al ofrecer la posibilidad de que una práctica intima e individual sea compartida en un ambiente social positivo y enriquecedor desde el punto de vista de la significación del aprendizaje.”

Preguntes per a l’autor:

  • Quines creus que són les pràctiques que generen una mala relació amb la lectura des de l’escola?
  • Quines és l’acompanyament que s’hauria de fer perquè la gent llegís en el seu temps lliure per gaudir?


Lectura_A6 Castillo-Sánchez et al. (2022)

Aquest estudi sorgeix d'un projecte de recerca centrat en l'anàlisi dels materials didàctics (MD) utilitzats en l'ensenyança de ...